Vi en blanc i negre

El cop de sort de visitar una exposició i ensopegar amb l’artista. Em va succeir dimarts de la setmana passada. Jo venia de Juneda i anava a Penelles, per coses de la feina, i com que em calia fer una mica de temps se’m va acudir d’arribar-me al Castell del Remei per veure la mostra fotogràfica Cotidiane Look, del periodista mollerussenc Josep Anton Pérez, el qual tot just es trobava casualment al celler, cobrint un acte de la Cambra de Comerç de Tàrrega. Com que encara faltaven uns minuts perquè comencés, va tenir l’amabilitat –i jo la fortuna– d’acompanyar-me a l’acollidor espai de l’enoteca on hi ha penjades les seves creacions, fins al 14 d’octubre, val a dir que coincidint el poc que resta de setembre amb les pintures abstractes de Julia S. Monteis a la sala Lucilla Atilia del costat, complement idoni d’una expedició cultural fins aquella finca vitivinícola al cor de la plana d’Urgell.

El treball de Josep Anton Pérez em va semblar suggestiu, diferent i innovador. Una tria per força breu de la col·lecció personal de més de 1.800 imatges, en aquest cas de format 25x25 cm –això és un pam de diagonal–, emmarcades de tal manera que no toquen al fons i és ben bé com si suressin. Totes en blanc i negre, experimentant amb la tècnica Giclée d’impressió fotogràfica de molt alta qualitat, a través de l’anomenada piezografia, sobre la qual confesso no haver sentit a parlar mai abans, però es veu que resulta ser la millor de les existents a l’hora de reproduir obres d’art originals.

Si no vaig entendre malament del tot les seves explicacions, això de Giclée prové del verb francès gicler, en català ruixar. Un total de setze injectors projecten dolls de tintes basades en pigments de carbó, més perdurables i resistents als efectes nocius de la llum, sobre una superfície de paper orgànic lliure d’àcid, per tal d’aconseguir una mena de relleus o textures visuals, completant així la sensació de fondària aportada per l’emmarcat. Seductora simbiosi de tecnologia digital i manufactura artesana, apresa per Pérez del cerverí Sebastià Caus, que la treballa des dels anys noranta. El tema majoritari de les peces exposades és el propi Castell del Remei: la vinya, edificis i jardins, els estanys, les botes de roure, la maquinària antiga, els actuals propietaris Tomàs i Mireia, les etiquetes d’ampolles, les copes mig plenes. Vi blanc i vi negre.