Despesa sense guanys

Amb el cor a la mà: quant temps perdem de mitjana cada dia mirant pantalles i pantalletes, en comptes de sortir a passeig, contemplar la posta de sol o les estrelles, xerrar amb els amics o llegir un bon llibre? Parlo també per mi, és clar, que sovint quan me’n vaig al llit i repasso les activitats de la jornada, em requen tantes hores malgastades. I sort encara que no soc gens de xarxes socials, com algun col·lega que compto que dedica més estones a fer tuits o piulades o ics o xeix com coi se’n digui ara que no a escriure, vull dir escriure de debò. D’alguna manera, aquest mal ve d’antic, en el gremi de la ploma, avui dia del teclat. Les múltiples distraccions respecte de la confecció de la pròpia obra. Fins i tot un autor tan prolífic com Stefan Zweig se’n planyia. En el seu cas, no per culpa d’internet o la presència als fòrums digitals, òbviament, que a la seva època no només no existien sinó que ni podien imaginar-se, sinó per l’atenció requerida per la correspondència postal. Circumstància que es fa palesa als seus Dietaris, una tria dels quals va publicar en català Quaderns Crema fa un parell d’anys. Per exemple, el 5 d’octubre del 1918, en plena Gran Guerra que l’ha conduït fins a Berna, apunta el següent: “M’he passat el matí sencer escrivint cartes. S’està convertint en un martiri, això d’haver d’enllestir tota aquesta correspondència, personal i professional, a mà. Hi inverteixo la major part de les meves forces i començo el dia amb cert desgrat. Tanmateix no hi ha altre remei en aquests temps impossibles. En realitat, però, sento que és justament el meu temps més valuós, la creació literària, el que més es ressent per culpa d’aquesta labor, que és despesa sense guanys (...). Si hagués d’aconsellar un jove poeta amb molt de potencial, el convenceria de no correspondre cap carta des del primer dia, de mantenir-se completament al marge del món.” Despesa sense guanys? Bé, com a mínim alguns d’aquells intercanvis epistolars entre personatges cèlebres de les lletres o l’edició o les arts o la política s’han convertit en llibres, en general força atractius, cosa que no crec que passi gaire amb reculls d’opinions expressades a Twitter o X o com en vulguin dir. Diversos periòdics, com aquest mateix, en reprodueixen tots els dies una selecció, però la veritat és que a la majoria no els trobo cap interès ni gràcia.