Alguaire: tenim un problema

Vint anys d’alta velocitat ferroviària a Lleida. Setze milions de viatges, calculen una mica a ull –números rodons– els encarregats de comptar bitllets, tant de tren com bancaris. Un bon negoci? El model radial terrestre i aeri (i marítim perquè no poden), amb la capital del regne com a melic de l’univers, fa difícil amortitzar la inversió. I això que els combois del corredor Atocha-Sants, que circulen per la nostra ciutat, si bé no sempre s’hi aturen (el bypass com a suggestiva metàfora), són els més rendibles de tota la xarxa. Llàstima que els nous enllaços internacionals amb Tolosa, Montpeller, Marsella, Lió o París esquivin l’estació del final de la rambla. I no serà perquè no ens hàgim portat bé, a les darreres eleccions municipals, com a dòcils súbdits borbònics: alcalde socialista, cap de l’oposició popular. Impossible una Paeria més espanyola. Així ens ho recompensen? Deu ser que Madrid tampoc no paga traïdors.. I llàstima també d’uns serveis de rodalies tercermundistes (els que no depenen de la Generalitat, perquè a la línia de Balaguer sí que es nota la millora, gràcies a la gestió diguem-ne autonòmica: a veure si qualla el pacte d’investidura i ens els traspassen). Mentrestant, a punt de ser obert –amb dècades de retard– el túnel de Lilla, l’altra gran assignatura pendent per aquests voltants en l’àmbit de les comunicacions –de petites en queden unes quantes– és donar contingut i sentit a l’aeroport lleidatà, que passa per combinar els pocs o molts vols comercials amb activitats formatives, científiques, industrials.. a part de fires com la celebrada aquest cap de setmana. Dies enrere vaig assistir a la presentació d’un centre de proves de motors propulsors de coets. El Govern aposta per convertir Lleida-Alguaire en un “port espacial”, mig Cap Canaveral, mig Houston.. en petit. De fet, ja s’han posat tres satèl·lits en òrbita: Enxaneta, Menut i Minairó. Als dos consellers presents a l’acte vaig gosar proposar-los que al pròxim l’anomenin Rovelló. Un membre de la comitiva va respondre que trobava poc seriós dir-ne com un bolet (ni que els precedents fossin gaire solemnes). L’home no devia haver llegit Vallverdú. Un nom de gos? Bé, la NASA espanyola n’acaba d’enlairar un amb nom de toro: Miura. Cadascú per on l’enfila, però crec que el problema, Houston, vull dir Alguaire, més aviat el tenen ells.