Tres carreteres, un oblit

Si el braç potent de les fúries aterrava la ciutat d’ideals del poeta, el braç potent, groc, articulat i amb pala retràctil a la punta d’una màquina Liebherr, de l’empresa Transports i Excavacions Teixidó, derruïa poc abans de festes la gasolinera Tres Carreteres, ran de la rotonda el·líptica d’enfront del cementiri de Lleida, substituïda per una estació de servei Repsol amb un comerç SuperCor, molt més moderna, llampant, lluminosa i envidrada, però alhora asèptica, homogeneïtzada i impersonal. Signes dels temps, ja se sap. Una nova esgarrapada a la pell tan vulnerable de la memòria col·lectiva, si bé força menys greu que la ferida letal que va representar no fa gaire l’enderroc de l’antiga estació ferroviària del Pla de Vilanoveta, allà a la vora, monument d’enorme vàlua arquitectònica i històrica que les autoritats no van saber mai apreciar ni protegir. No és el cas de la referida benzinera, com en devien dir al moment de construir-la, patrimoni a tot estirar sentimental per a algunes persones concretes, entre les quals l’amic Josep Borràs. 

En efecte, qui va ser alcalde de Balaguer, president del Consell de la Noguera i parlamentari català explicava al seu llibre Balaguer, ciutat oberta, editat per Pagès a finals del 2017, un episodi real digne d’inspirar una novel·la o una pel·lícula, que va tenir com a escenari aquell establiment del qual aviat gairebé ningú no es recordarà i que devia el nom al fet de trobar-se a la cruïlla de les carreteres de Barcelona, Tarragona i la Seu d’Urgell. Me’n vaig fer ressò en un article titulat Tres carreteres, un destí. Resumint: a principis de la guerra civil, el propietari del bar annex a la gasolinera va sentir com una colla de milicians forasters de la FAI que s’hi havien aturat a dinar portaven la intenció de desplaçar-se tot seguit fins a Vilanova de la Barca per liquidar una dotzena d’homes de dretes del poble, una llista negra encapçalada pel padrí matern de l’autor. Avisat el seu fill, que tot just treballava de cap de magatzem a la veïna estació del Pla de Vilanoveta, després d’enviar la dona a advertir les víctimes acudia a la gasolinera per guanyar temps, convidant a beure els faistes, que acabarien borratxos, de manera que decidien deixar la feina per a l’endemà. Aquella mateixa nit, el padrí fugia amb la dona i la canalla, inclosa la futura mare de Borràs.