Història econòmica

Quan encara era vicepresident, Pere Aragonès tenia el mòbil intervingut amb el programa Pegasus. L’espionatge va ser ordenat per la directora del CNI, una dona d’aspecte tan fràgil que sembla incapaç de matar una mosca i que es diu Paz, nom de fonts poc adient al càrrec. Sempre hem sentit la frase: “Si això és guerra, que no vingui la pau”, però potser aquí s’escauria: “Si això és Paz, que vingui la guerra.” Sospitaven que el polític independentista coordinava els CDR, promovent actes terroristes, estrambòtica hipòtesi del jutge Manuel García-Castellón. Una teoria que el vigent Molt Honorable ha considerat pròpia de Mortadelo i Filemón (en aquest cas, Mortadelo i Castellón). Diverses informacions atribueixen la fantasia judicial a vagues indicis obtinguts per la policia espanyola escoltant subreptíciament les converses d’un suposat mosso d’esquadra ocult rere el pintoresc àlies de “Xuxo rondinaire”, que en algun lloc he vist corregit com a “xuixo”, en castellà “bollo” (recobert de sucre i farcit de crema), no pas “chocho” com tal vegada van entendre els agents. Això de “chocho” rondinaire sí que sona estrany, per bé que potser no tan insòlit. En la llengua –perdó, idioma– de l’obsessiu García-Castellón, “chocho cascarrabias” o “chocho gruñón”. 

El problema principal de les escoltes telefòniques és la greu intromissió a la intimitat de les víctimes, que veuen així descoberts possibles secrets particulars. No crec que l’actual president de la Generalitat en tingui gaires. Allò de virtuts públiques, vicis privats, no sembla aplicable a la seva persona. Igual que resulta inversemblant l’acusació de terrorista a algú com ell que fa l’efecte de no haver trencat mai un plat, l’única passió més o menys reservada –no pas clandestina o furtiva– que se li coneix és la història econòmica. Cada cop que visita ciutats estrangeres, aprofita per buscar en alguna llibreria títols d’aquesta matèria, una lectura que el relaxa entre reunió i reunió, segons em confessava fa poc (hi ha mètodes de relaxació més reprovables). Home endreçat i discret, bon pare de família, sense ombres o angles morts, ni doble vida o doble moral, força amable i planer, que fa hort quan li permet l’agenda i guanya molt en les distàncies curtes. Un retret que acostuma a rebre és la seva joventut, però això a la llarga té remei. Me n’alegro que torni a ser candidat.