L’últim bandoler

Entre els lladres de camí ral inclosos al llibre Catalunya, terra de bandolers, hi figura lo Peretó, de Gavet de la Conca, considerat l’últim bandoler català (però no l’últim bandit, ehem), perquè en una data tan propera com el 1920 encara actuava al port de Comiols, interceptant carruatges que tornaven del mercat d’Artesa. Altres ponentins enumerats a l’obra de Sylvia Lagarda-Mata són lo Serraller de Balaguer, a qui una cançó recollida per Amades descriu com “el més pinxo de tots, capità de la banda”; lo Garreta d’Oliana i els seus quatre germans, equiparats per l’autora amb “els Dalton catalans”; lo Catxara, que el 1849 provocava quatre morts en un enfrontament amb els mossos d’esquadra durant l’assalt a la rectoria de Foradada; els germans Faus d’Aravell, que van plomar les cases més riques de Tor –com les en un futur famoses Sansa i Palanca–; el solsoní Joan Pros, que va segrestar el rector de Vallferosa; el forçut Estudiant de Lladurs, de qui es diu que escanyava llops amb les mans; lo Bord de Tarroja de Segarra, un èmul de Robin Hood que repartia entre els pobres una part del que prenia als rics; Palmerola de Cervera, que segrestaria un altre capellà, el mossèn de l’Albió; els germans Valls de Lleida, participants amb lo Minyó de Montellà en el gran robatori a Sidamon d’unes remeses d’or i plata enviades per Felip II a Nàpols, el dia de carnaval del 1587; l’Altarriba i la quadrilla de lo Frare de Belianes, que l’agost del 1591 en mataven set a Maldà; la colla dels Corona, Cabaler, Cano i Tragonet de Guimerà, segrestadors a Belltall d’un marxant de bestiar que venia de la fira de Verdú; el seu conveí Barlesta, que el 1613 s’apropiava de cent càrregues de moneda reial a la Panadella, destinades a pagar els tercios de Flandes: lo Parrot, una espècie de Padrino de l’època, que controlant l’hostal amb posta de diligències de Mollerussa es faria molt ric; Pere Marginet, fill de l’Albi i monjo de Poblet, que fugiria amb una monja de Montblanc per ser capitost de malfactors i al final, penedit, retirar-se com a ermità en una balma de les muntanyes de Prades. 

Cloent la llista, el cas insòlit d’una dona, Margarita Cisneros, de Tamarit, que es va fer bandolera després de matar dues persones perquè la volien casar a la força amb un botiguer de Lleida, vull creure que no pas pel motiu que el pretendent fos comerciant o lleidatà.