El blat i la cugula
Dimecres al vespre, poc després que el president convoqués eleccions anticipades per la gracieta dels Comuns de no aprovar els pressupostos (l’ombra tòxica de la Colau és allargada, i fosca d’amarg ressentiment: de fer la punyeta als barcelonins a perjudicar tots els catalans), un servidor era al Centre Cultural d’Almacelles, assistint a una sessió balsàmica, que ateses les circumstàncies se’m va posar força bé i em confirmava que fora de la política hi ha molta vida. Hi ha la vida. Ben sovint, trobar-se immers en la bombolla impedeix de veure-hi més enllà. És clar que, a diferència de companys de govern que suposo dolguts a nivell personal, i amb raó, per bé que mai no s’ha d’oblidar que les regles del joc són aquestes, m’ho miro amb la tranquil·litat d’esperit de qui fa temps que tenia coll avall jubilar-se a l’estiu. Vull dir que no estic amoïnat per mi –un parell de mesos amunt o avall, com a màxim–, sinó pel país, pel desastre que aquest contratemps representa, per la irresponsabilitat, immaduresa i incompetència dels dirigents d’algunes forces parlamentàries que per frivolitat, mala fe o curtesa de mires prioritzen espuris interessos partidistes per sobre del benestar de la ciutadania. En fi, la trobada en qüestió era amb una vintena llarga de veïns de la localitat segrianenca integrats en un club de lectura, més diversos espontanis afegits a darrera hora. S’havien llegit un recull de contes meu publicat anys enrere i el volien comentar amb l’autor. Per un motiu o altre, feia una eternitat que no compartia aquesta experiència i de debò que em va encantar. Una estona agradable i un col·loqui interessantíssim, sobretot per les opinions del públic, tot i que del llibre quasi no en vam parlar, però sí de l’afició que ens aplegava, de l’ofici d’escriure i d’altres divagacions més o menys existencials (la majoria superàvem la seixantena). Abans de marxar, un dels presents, Òscar Lalana, em regalava una novel·la que va treure al gener i ja va per la segona edició, Cugula, sobre un fet tràgic succeït el 1908 a Almacelles mateix, a partir de la descoberta d’un retall de premsa de l’època. L’obra compagina realitat i ficció, investigació criminal amb context històric. Mil pàgines atapeïdes, autèntic tour de force literari i impressionant monument de lletra impresa. Un gran repte com a lector, tan bon punt em jubili.
