Peatge invers

Amb el lema “Tor no és un parc temàtic”, veïns del poblet pirinenc reclamen respecte al creixent nombre de curiosos, en aquest cas rimant amb morbosos, que hi arriben –i això que el trajecte no és un camí de roses– incitats pel nou llibre i la sèrie televisiva de Carles Porta sobre els fets sagnants que s’hi van produir aviat farà tres dècades. La publicació el 2013 per part de Pep Coll de la crònica novel·lada d’un assassinat múltiple el 1943 en un altre racó pallarès, la vall de Carreu, Dos taüts negres i dos de blancs, va portar també molts lectors a aquells paratges solitaris, fins al punt que el mateix autor hi guiava grups organitzats, però l’allau de forasters no va ser ni de bon tros tan massiu, potser perquè no va gaudir d’una versió televisiva o cinematogràfica actuant d’efecte crida. Com tampoc ho seria més ençà a Alcarràs, arran de l’èxit de la pel·lícula del mateix nom, malgrat les grans expectatives del consistori. De Tor a Venècia, per posar dos supòsits que no poden ser més contraposats, la massificació turística està rebentant costures demogràfiques i socials. No cal parlar dels problemes de tot ordre que aquest fenomen provoca en ciutats tan celebrades per anar-hi a passar les vacances o que només sigui una escapada d’unes hores, com Barcelona o Girona. En aquesta segona acaben de constituir una plataforma veïnal per posar-hi límits i tendir al “decreixement”. Ni les taxes hoteleres s’han demostrat eficaces a l’hora de fixar un numerus clausus o quotes de visitants. A Venècia han fet un pas més enllà, establint una espècie de peatge d’accés a l’anomenada Perla de l’Adriàtic. Cinc euros per persona i dia. Mentrestant, aquí a la Perla del Segre, vull dir Lleida, les autoritats fan mans i mànigues per atreure compatriotes i estrangers als nostres reclams patrimonials, potser pocs però d’elevat interès, incrementada la llista amb el flamant Morera. Llunyania? Desconeixement? Falta de més campanyes promocionals? Se m’acut que potser no seria mala idea implementar un peatge a la veneciana, però al revés, no pas amb la intenció de dissuadir sinó d’incentivar. Que cada viatger forà degudament acreditat pogués obtenir a les oficines de turisme o via internet un val per cinc euros, que hauria de despendre als monuments, museus, negocis d’hostaleria o comerços locals. Tot quedaria a casa i es generaria més moviment.