De pedra picada

Si els dos darrers dies m’he fet ressò de l’Any Manel Giné, arran del desè aniversari de la mort de l’enyorat professor de francès i activista cultural de les Borges, avui exalçaré la figura d’un altre garriguenc il·lustre, el picapedrer Fèlix Martín, per fortuna encara ben viu, als seus 83 anys, digne igualment d’un merescut homenatge públic, com el que el passat dissabte 1 de juny li tributaven els seus conveïns de la Floresta i molts d’altres comarcans, que van omplir la sala rehabilitada de l’antic Sindicat local, a instàncies del consistori, l’Associació d’Amics del Castell i el Centre d’Estudis de les Garrigues, al qual aquell pedraferit lletraferit, si m’és permesa la llicència, ha pertangut des dels inicis de manera activa, en tant que fundador i president honorífic. Recordo haver-ne llegit algunes recerques històriques d’un gran interès, tant en format ponència com llibre d’autoria individual, per cert molt ben escrites, sobretot venint d’algú que s’ha guanyat la vida amb les mans, perquè l’amic Fèlix ha sabut compaginar una feina tan pesada des d’un punt de vista físic i sovint àrida pel material tractat amb una profitosa dedicació intel·lectual a hores lliures. En aquest sentit, convé tenir també en compte la seva condició de membre dels Amics de l’Arquitectura Popular. Mestre artesà, igual que el seu pare Felip i el seu fill Feliu, mereixedores les tres generacions d’aquest prestigiós títol concedit per la Generalitat, deixa bona mostra d’un ofici tan arrelat a la tradició, de què per desgràcia cada cop en sobreviuen menys professionals, en diverses construccions i sobretot restauracions efectuades en monuments importants com els monestirs de Vallbona, Poblet o Santes Creus, l’església lleidatana de Sant Llorenç, unes quantes esglesioles romàniques del Pirineu o el temple barceloní de la Sagrada Família. Però en paral·lel a la seva faceta artesanal, ha desenvolupat la creació artística, en tant que escultor, sol o col·laborant amb d’altres col·legues de cisell, com Jaume Perelló. Una de les seves obres més destacades és el colom que presideix la plaça de la Pau de Saragossa. A banda, la docència com a estímul especial, compartint amb màxima generositat traça i experiència en nombrosos manuals, programes, cursos i col·loquis. La passió de tota una vida d’un home de pedra picada, mai més ben dit. Gràcies, Fèlix.