‘Allegro moderato’
Diumenge litúrgico-musical, aquest passat, salvant distàncies, importàncies i audiències. Al matí, missa cantada de Festa Major a Bell-lloc, després d’haver sentit pels carrers una fanfàrria de pistons, a càrrec dels Amics dels Tractors de Ponent (com a més sorollosos i fumejants, pura percussió mecànica, els vells Lanz de pistó únic).
Molts anys sense anar a missa, si no coincidia amb un funeral, i si m’hi decideixo és en part per la meva condició de diguem-ne regidor consort, en un poble en aquest sentit bastant tradicional, en què autoritats municipals ocupen en un dia com aquell els primers bancs del temple, vora pubilles i hereus amb vestimenta típica, i en part pel reclam de la música. La missa, concelebrada –assistint els dos mossens, un escolanet amb sobrepellís blanc fins als turmells i per davall unes Nike negres–, en honor del patró local sant Miquel, amenitzada per l’orquestra Selvatana, protagonista absoluta de la jornada festiva: missa, sardanes, concert i ball. Una inversió ben amortitzada, tot i que no deixa de ser una mica estrany que els mateixos intèrprets que entonen, amb veu aparentment devota, davant les belles pintures murals de Llucià Navarro (el banquet de les noces de Canà i el miracle dels pans i peixos, dues escenes que a aquella hora fan venir gana) i la talla de fusta de l’arcàngel esculpida per Leandre Cristòfol, una Al·leluia o el Virolai, poques hores després toquin a la pista de la Cultural el Paquito el Chocolatero o La potra salvaje, segons em diuen la “cançó de l’estiu” d’enguany, cosa que ignorava, perquè aquest estiu no he estat per gaires cançonetes.
Al vespre, solemne i multitudinària estrena del nou orgue de la Seu Nova de Lleida. Majestuós instrument alemany arribat per mar des del Japó, després d’una singular peripècia. Concert inaugural de Miquel González, professor del conservatori i principal artífex de l’operació. Cabanilles, Couperin, Bach (les primeres notes de la Tocata i fuga en re menor aixequen un murmuri general de complaença: per fi una de coneguda), un Allegro moderato de Magí Pontí, organista d’aquesta catedral al segle XIX, Guilmant i Mendelsshon. Gran ovació dempeus. Només confio que, després de l’èxit rotund de l’acte, l’amic González no continuï tenint tants problemes a l’hora de trobar subvencions per al cicle Orgues de Ponent que cada any organitza.
