Pels bons temps
El mateix dia m’assabento de la mort de Kris Kristofferson, de la del meu cosí Ramon Teixidó (un bon noi, de cor immens, però amb una vida esgarriada, perquè no va saber o poder o potser voler trobar mai el seu camí) i de la del Feliu Guillaumes. La d’aquest últim per un missatge de Josep Maria Forné, que n’havia sigut company d’estudis –filosofia– i de domicili en arribar a Lleida. Feliu era de Mollet del Vallès, crescut en un bloc de pisos en què la seva família era l’única autòctona, motiu pel qual els deien “los catalanes”. Jo ja el vaig conèixer com a funcionari de la Generalitat. Vam compartir oficina uns quants anys, travant una estreta amistat. Fins i tot viatjaríem una Setmana Santa amb uns coneguts seus a la Bretanya, fins a arribar al Mont-Saint-Michel, on vam poder dormir dintre, en un hotelet d’aires conventuals (la segona vegada que hi vaig anar, poc després, encara repetiria l’experiència, però la tercera, ara just passada la pandèmia, hi havia tants turistes i tants cotxes fent cua que vam desistir de ni tan sols acostar-nos al portal de la muralla). El Feliu era també un tros de pa, amb molt sentit de l’humor, intel·ligent i catalanista convençut. Al tornar ell a Barcelona vam perdre el contacte –encara no existien els mòbils ni les xarxes socials–, i de fet no ens havíem vist més, tot i que jo en seguia la pista per la premsa, ja que va arribar a ser diputat a Madrid per CiU en un parell d’ocasions. En servo un gran record i m’ha sabut força greu la seva desaparició prematura.Kris Kristofferson m’haurà deixat també una buidor íntima, si bé d’una índole distinta. Me’l va descobrir un altre vell amic, el Josep Maria Escribà, de cal Quetal de Belianes, mentre fèiem la mili. Cantant i actor, nascut a Texas però criat a Califòrnia, fill d’un general d’origen suec i al principi militar igualment, havent deixat després l’exèrcit per consagrar-se a la música, marit durant set anys de la no menys admirada Rita Coolidge, passarà a la història del country sobretot per tres cançons que va compondre: Me and Bobby McGee, Help Me Make It Through the Night i For the Good Times. D’aquesta última, goso traduir-ne la primera estrofa, adient al to elegíac de l’article d’avui: “No estiguis trist. Sé que s’ha acabat, però la vida continua i el món segueix girant. Alegrem-nos del temps que tenim per passar-lo junts”. Doncs això mateix.
