Topònims de fonts

D’acord amb la moda vigent de posar als fills (anava a escriure batejar, donades les circumstàncies fem-ho millor extensiu a inscriure al registre) noms propis o el que abans s’anomenava “de fonts” manllevats de la geografia –pobles, comarques, muntanyes, rius o valls-, el diari ARA publicava un reportatge sobre el tema, il·lustrat amb una llista d’aquests antropònims extrets no pas del santoral sinó d’algun mapa del nostre país, estès al conjunt del territori on teòricament encara es parla la llengua majoritària entre els nous jugadors de la rejovenida plantilla del Barça, que apareixen a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) almenys tres o quatre cops, de manera que hi ha com a mínim tres o quatre catalans que se’n diuen. Per ordre alfabètic: Ainet, Alzira, Àneu, Aniol, Aran, Ares, Bruc, Coaner, Creixell, Elna, Erola, Falgars, Farners, Foix, Fortià, Garona, Gleva, Hug, Isona, Lledó, Meritxell, Montsant, Montserrat, Norfeu, Núria, Oliana, Quar, Quer, Queralt, Tiana, Tuixent i Urgell. Hi afegiria diversos casos que conec, si bé potser de moment únics: Erill, Boí, Lin (per l’Artiga de Lin). Algunes observacions relacionades: per què Montserrat o Montsant i no, per exemple, Montsec? De la seva banda, Foix sona bastant més com a cognom, sigui de llegendari poeta pastisser o de veterà periodista oriünd de Rocafort de Vallbona –per cert, dos possibles candidats a la diguem-ne nominació, Rocafort per a nens, Vallbona per a nenes–, i el cert és que la idea de reblar en aquest supòsit el Foix, repetit al llinatge, això és Foix Foix, em semblaria tan estúpid com fer-ho amb Vidal, sincerament. Per concloure, aquell Fortià deu ser el mateix del fill petit dels cinc de la política Sílvia Orriols, mestressa del partit nacionalpopulista Aliança Catalana, a saber: Guinedell, Queralt, Violant, Peronella i Fortià. Més nostrat i tradicional, per no dir medieval, impossible. Quasi tots els topònims personalitzats sonen força eufònics. S’entén que siguin aquests els escollits i no d’altres, com ara les propostes que enumero a continuació amb tota estima i respecte. Masculins: Rupit, Palafrugell, Olopte, Garós, Alfarràs, Tartereu, Corroncui o Organyà. Femenins: Fatarella, Tírvia, Camarasa, Utxafava, Barruera, Nuncarga, Espluga, Calba o Foradada (reconec que les dues darreres suposarien un estigma a la pobra criatura per tota la vida).