Enxarxats
No sé si a vostès també, però a mi comença a fer-me por com s’està posant el món. Guerres locals que amenacen d’esdevenir mundials, canvi climàtic sense fre i cada cop més devastador, a casa nostra la llengua pròpia en dramàtic retrocés i perill d’extinció en poques generacions, la democràcia qüestionada pels nous populismes autoritaris d’ultradreta i trinxada per les xarxes socials, un fenomen em temo que irreversible que el filòsof Ferran Sàez denuncia al seu darrer, lúcid i interessantíssim llibre, La fi del progressisme il·lustrat, com a generador d’una “mentalitat totalitària” i de la “lògica inquisitorial de les noves masses digitals”. Només faltava la victòria d’un sonat egocèntric com Trump a les recents eleccions per comandar la primera potència –encara– del planeta, dirigit aviat per un govern d’extremistes megalòmans, corruptes i psicòpates, com aquell Kennedy antivacunes a qui un cuc se li va menjar un tros de cervell, nomenat responsable de la salut pública, com si a les Espanyes posessin Miguel Bosé de ministre de Sanitat o aquí a Catalunya la monja Forcades de consellera del ram. Amb tot, el que em causa més pànic d’aquella patuleia és Elon Musk, tan admirat i seguit per moltíssims incauts. L’home més ric de la capa terrestre, amb una fortuna estimada de quasi 300.000 milions, una xifra que no estic segur ni de quants zeros porta. A part del càrrec governamental que li han concedit, no hi ha cap dubte que la seva influència serà cada dia més gran, fins i tot fent ombra al president. A veure quant tarden a partir peres, aquell parell de galls. Ara hi ha un moviment entre mitjans de comunicació convencionals i persones particulars més o menys famoses per abandonar Twitter, rebatejat X des que el posseeix l’intrigant i aprofitat propietari de la marca de cotxes elèctrics Tesla. Alguns es passen a una nova “plataforma social” que es diu Bluesky. He llegit al respecte opinions per a tots els gustos. Ho he fet als diaris de sempre, no pas a cap xarxa, perquè mai no se m’ha acudit d’apuntar-me a cap, mig per tecnofòbia, mig per desinterès i por de perdre el temps (o prendre mal). Com que no hi soc, no me’n donaré de baixa, però sí que puc castigar aquell pèrfid personatge de pel·lícula de James Bond d’una altra manera: no comprant-me finalment el Tesla model S que m’estava mirant. Aquesta sí que no te l’esperaves, Elon!