Ni tren ni truita

Si no es produeix algun canvi de plans a darrera hora, diumenge vinent desapareixerà la connexió ferroviària directa de Lleida amb Barcelona per l’interior, això és per Mollerussa, Tàrrega, Cervera i Manresa, l’actual R12 de la xarxa de Rodalies. A partir d’aquell dia, es posarà en marxa la nova RL4, que des de les ribes del Segre arribarà només fins a Terrassa, on els usuaris amb destinació a la capital catalana caldrà que facin transbord. Suposo que es tracta de la solució més pràctica i eficient, i potser també econòmica, que hauran trobat les autoritats responsables dels nostres camins de ferro, però la inexistència d’un tren entre les dues ciutats –un sol tren, el mateix tren, sense necessitat de passar d’un comboi a un altre– és un fet històric que no té precedents, d’ençà de l’obertura de la línia en 1861, fa exactament 163 anys. Gosaria dir que es tracta d’un retrocés i en certa manera també d’un punt d’inflexió, com a mínim a la llum dels annals del ferrocarril a Catalunya, que rebaixa d’una forma em temo que bastant definitiva la categoria d’un trajecte pensat al moment de la seva construcció com a pas ineludible sobre raïls cap a l’Aragó, Castella, Madrid, País Basc i el nord peninsular. A banda de totes aquestes consideracions més o menys nostàlgiques o sentimentals, no hi ha dubte que el sistema previst anirà en perjudici de la comoditat dels passatgers i la rapidesa del viatge, per poc que duri el desplaçament per les andanes egarenques i l’espera de la unitat destinada a completar el recorregut. I per què transbordar a Terrassa i no a Manresa, tal com s’havia anunciat temps enrere? La resposta: per causa de la major connectivitat, és a dir, un ventall més ampli d’opcions quant a serveis i freqüències, disponible des de la localitat vallesana. Ben vist. Però això trenca amb la tradició de la capital del Bages com a fita intermèdia de la ruta, on els trens solien efectuar llargues aturades, sobretot a l’època del vapor, quan les locomotores s’hi estaven una bona estona carregant aigua. Una mitja horeta de mitjana, que molts dels viatgers habituals aprofitaven per baixar dels vagons de fusta i adreçar-se al restaurant de l’estació amb la idea de menjar una de les que tothom reconeixia com a millors truites de la línia (truites d’ou, s’entén, no pas de riu, en aquest cas del Cardener que discorre just per sota).