Treure de polleguera
A part de gorro, que no és el mateix que gorra, l’IEC ha aprovat la incorporació al diccionari de 87 paraules noves, la majoria ja d’ús habitual, com esnifar, vibrador, pàdel, kebab, blíster, autocaravana, càtering, gintònic, led, porexpan, tiramisú, xapata, xistorra.. De manera que ja podrem demanar al cambrer un kebab de xistorra amb pa de xapata, acompanyat d’un gintònic, i tiramisú de postres, sense cap recança per haver comès alguna incorrecció lingüística (altra cosa és com encaixi l’estómac un àpat tan divers, mestís i indigest, però combinacions més estranyes es mengen avui dia, en certs restaurants de moda).A banda, també s’hi han afegit unes quantes locucions o frases fetes, entre les quals “fer cosa”, en el sentit de provocar angúnia o recel, “venir al cas” en el de ser pertinent, o bé “dormir el son dels justos”, com a sinònim de tenir la consciència tranquil·la, que ara no sabria dir si té un origen hel·lènic o bé bíblic, perquè ho he estat buscant i m’han sortit explicacions que avalen totes dues hipòtesis. Ignoro, en tot cas, si els més joves, sovint sense una cultura clàssica o religiosa, seran capaços d’entendre-ho, igual que d’altres expressions col·loquials més o menys desfasades pel que fa a la referència que s’hi esmenta, inexistent o poc coneguda a l’actualitat. L’altre dia, durant una retransmissió d’un partit de futbol per televisió, el locutor va dir que tal defensa estava tota l’estona traient de polleguera un davanter rival. Polleguera? Què coi és això, potser es preguntava més d’un teleespectador de les noves generacions. Confesso que ni jo mateix coneixia amb exactitud la resposta, que he consultat al mateix diccionari: “Peça amb un ull en què entra i recolza el piu o l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta”. I fer sortir algú de polleguera significa irritar-lo. En castellà, “sacar de quicio”, exactament idèntic artefacte. El mateix podríem especular, quant a comprensibilitat juvenil, d’altres possibles anacronismes paremiològics com “oli en un llum”, “estar com un llum” (de ganxo), “lluny d’osques”, “llaurar dret”, “gat per llebre”, “figues d’un altre paner”, “anar de bòlit”, “bufar i fer ampolles”, “guanyar-se les garrofes”, “sopar de duro”, “fer-ne cinc cèntims”, “duros a quatre pessetes”, “fer beure a galet”, “muntar un sidral”, “cadascú per on l’enfila” o “esperar amb candeletes”.
