De Sort a Palma via Xile

De com el rei dels nitrats arriba a sufragar la residència estival del rei dels espanyols. Ho explica Sisco Farràs al llibre Òpera i salnitre, coeditat per Garsineu, complement d’una interessant exposició dels mateixos títol i tema a les botigues-museu de Salàs. Aquest monarca del regne del salnitre, un fertilitzant natural de gran predicament a principis de segle XX, comercialitzat com a Nitrato de Chile, del qual els més grans recordaran l’icònic cartell groc i negre del gaucho a cavall entremig d’espigues (encara se’n pot veure un exemplar de rajoletes vora l’autovia A-2, a l’altura de Castellolí), era un tal Matías Granja, nascut a Sort en 1840 i emigrant a Valparaíso, on va fer fortuna extraient sals de nitrat del desert d’Atacama. Casat amb una cantant i ballarina francesa, Laura Mounier, ella el deixaria al cap de poc temps per tornar al seu país. Però a la mort d’aquell ric empresari d’origen pallarès, en 1906, la madame travessaria altra vegada l’Atlàntic per reclamar la seva part d’herència, que una cosa no treu l’altra. Amb els quantiosos fons aconseguits, la Laura a la ciutat de les sals faria realitat el seu somni de construir una mansió oberta a les belles arts i als artistes, entre els quals figuraria un decorador grec 24 anys més jove, de cognoms Sedarakis Tornazakis, amb qui malgrat la diferència d’edat no dubtaria a casar-se. La parella, que es donava la gran vida a costa del difunt sortenc, que en aquest cas no equival a afortunat sinó a fill de la capital del Sobirà, en algun moment es planteja d’establir-se a Europa. Després de triar i remenar, escullen l’illa de Mallorca, on es fan bastir als afores de Palma un palauet batejat com a Marivent, pensant a convertir-lo un dia en casa-museu, ple de pintures, escultures, mobles antics, etc. Personatges com l’actor Errol Flyn o Carmen Polo de Franco l’arribarien a visitar. Al morir Sedirakis, força més tard que la seva esposa, en cedeix la propietat a la Diputació, a fi que es mantingui obert al públic com a espai museístic, però en 1973 la corporació balear el lliura a la família reial perquè hi estiuegin (i de pas atraure turistes). Els hereus del grec van interposar una demanda judicial per incompliment testamentari que obligaria a retornar-los les obres d’art, però no l’edifici, encara en mans dels borbons, si bé pagat amb diners d’un de Sort.