Actitud positiva

Els meus Reixos d’enguany han sigut Reixos de vell: un tensiòmetre Omron X2 Bàsic per mesurar-me la pressió sanguínia quan em vingui de gust, que em temo que serà almenys un cop al dia –l’aprensió crea addicció–, i un llibre (una indirecta dels Mags d’Orient o potser més aviat de qui els va enviar la carta?) amb el títol esperançador de Joven a los 100 i el subtítol clarificador de Todas las claves para vivir más y mejor. Sospito que algú del meu entorn més pròxim intenta evitar que em converteixi en un ancià prematur. Confio que no sigui ja massa tard. Signa el manual d’autoajuda geriàtrica, o millor pregeriàtrica, deixem-ho en destinat a membres o aspirants a la tercera edat, un tal Ángel Durántez, per cert cinc anys més jove que jo (als seixanta encara em creia un madur interessant, amb molt de camp per córrer, el cas em recorda una mica els capellans que imparteixen cursets prematrimonials o aconsellen sobre conflictes de parella), un doctor titulat en Age Management Medicine per una fundació americana i pioner a Espanya en l’especialitat de l’envelliment saludable, segons resa la solapa del volum. El text de presentació gairebé no cap al doblec lateral de la tapa, de tants diplomes i mèrits curriculars com conté. Vull dir que l’home sap de què parla. Bé, suposo que deu ser així, perquè me l’he llegit quasi tot, saltant-me només alguns paràgrafs atapeïts de la fraseologia característica d’aquesta mena de literatura científica, que pretén infondre ànims als lectors a base d’arguments sovint simples, a més de repetitius.L’esperança mitjana de vida ultrapassarà els 90 anys, a la segona meitat d’aquest segle, comença l’autor introduint el tema. Hi afegeix un seguit de dades respecte de longevitats probables en un termini breu, com ara que a finals de la mateixa vint-i-unena centúria hi haurà humans que arribaran als 130 (segur que un d’ells serà l’Elon Musk), si bé potser ja domiciliats a Mart. Tot això, és clar, si abans posem en pràctica els hàbits salutífers recomanats: alimentació sana i equilibrada, exercici físic moderat però diari, descans nocturn reparador, fortalesa mental i, sobretot, una actitud positiva, impregnada d’optimisme, que no acabo de veure com mantenir-la tal com rutlla a hores d’ara el món i les perspectives immediates de futur, però consti que m’hi penso esforçar, estimats Melcior i companyia.