Les sagetes del feix

L’experiència acumulada amb els anys m’ha fet abonar a la teoria del mal menor, inherent al principi de realitat, tant en política (disculpin que avui toqui un tema tan feixuc, feia mesos que no els sotmetia a aquest suplici) com a la vida en general. Per entendre’ns, més m’estimo a la Generalitat un govern Illa, que al cap i a la fi de moment es limita a presentar projectes preparats per l’executiu d’Aragonès, que no pas el desgovern que patiríem encara si els d’Esquerra haguessin secundat la fantasia de Puigdemont. Igual que no dubto que per als catalans, mentre tinguem passaport del Reino de España, és millor que a la Moncloa hi resideixi Pedro Sánchez que no pas Alberto Núñez, de la mà de Santiago Abascal, per molt que per aquí alguns intransigents que no hi guipen més enllà de l’estel de la senyera sostinguin que tant se val l’un com l’altre. Un home savi, lúcid i assenyat, fora de tota sospita de botiflerisme, com Andreu Mas-Collel, conseller d’Economia amb Artur Mas, declarava la setmana passada que el seu únic objectiu és que les pròximes eleccions no les guanyin PP i Vox, criticant a continuació l’estratègia de Junts a Madrid per un excés de gestualitat i “poca consciència que el guirigall no ens va bé”. Més que gestualitat, jo diria comèdia. O jugar amb foc, que ens pot acabar cremant, perquè sovint fa l’efecte que els juntaires estan temptats de facilitar una victòria del pacte de la dreta extrema amb l’extrema dreta. Per contra, l’expresident Mas, ovacionat per la Rahola, es pronunciava a favor d’establir un diàleg amb Aliança Catalana, em temo que un desig cada cop més estès entre un sector independentista impacient i ressentit, que veu amb simpatia els deliris autocràtics de Trump. Com que per ara no podem vèncer els espanyols, doncs canya als immigrants, sobretot de pell fosca (una cosa és regular el fenomen migratori, mesura imprescindible, i l’altra és l’actual esclafit d’odi i criminalització cap a unes persones que la majoria venen per necessitat). A tots aquests feixistes amb barretina que han optat per emprendre el camí que porta a Ripoll, em permeto d’obsequiar-los amb una troballa a Viquipèdia, la traducció al català de l’himne falangista Cara al sol, perquè el vagin assajant: “Tornaran banderes victorioses, / al pas alegre de la pau, / i duran clavades cinc roses, / les sagetes del meu feix”.