La vida musical simfònica a les Terres de Lleida

Qualsevol persona que hagi pogut veure en perspectiva la vida musical lleidatana de les darreres dècades podrà observar amb goig l’evolució en positiu que aquesta ha tingut. La feina callada de persones amants de la cultura; músics, pedagogs, gestors i polítics sensibles han permès transformar un panorama gairebé erm de música en unes Terres on podem veure una activitat musical en continu creixement.

L’aparició de Conservatoris i Escoles de Música esteses al llarg de tota la demarcació han anat posant al llarg dels anys la llavor necessària per generar una base social formada musicalment. A la vegada, entitats musicals amateurs; cors, bandes, orquestres, han anat apareixent gradualment, enriquint el gaudi social de la música en benefici tant dels seus integrants com dels destinataris dels seus concerts i activitats.

Com a conseqüència de tot plegat s’ha pogut crear també un teixit de músics professionals altament qualificats que transmeten a la vegada els seus coneixements a les noves generacions des de les aules i des dels escenaris.

Tot aquest procés va fer que ara fa ja disset anys es pogués crear una orquestra simfònica professional pròpia, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, coneguda també per tots com a OJC, pensada i dissenyada per servir a tot un territori. Sense l’impuls decidit de la Diputació i la Paeria de Lleida, amb l’encàrrec respectiu de servir al territori i a la seva capital, mai hauria estat possible crear aquesta eina cultural de primer ordre que tan ben rebuda ha estat per la societat lleidatana.

L’OJC ha tingut des del seu inici la voluntat d’adreçar-se a tots els àmbits socials, per tal de desmarcar-se d’un concepte elitista i classista de destinataris. Això ha fet que hagi desenvolupat un potent programa pedagògic a través de projectes com l’Acadèmia OJC, el Taller d’Orquestra OJC, l’Orquestra Infantil OITLL o fins i tot de projectes portats a les mateixes aules i que, adreçats als diversos estadis de formació musical, dels més grans als més petits, permeten aprofitar també en l’àmbit pedagògic els recursos formatius de la nostra orquestra.

En paral·lel l’Orquestra de les Terres de Lleida ha fet també una aposta decidida per un Projecte Social que ofereix projectes adreçats a malalts, col·lectius desafavorits, presons i un llarg etc. Activitats com el Matí d’Orquestra OJC, en col·laboració amb Apropa Cultura, proposa a diverses viles lleidatanes tallers especialitzats per a discapacitats intel·lectuals i malats d’Alzheimer, amb musicoterapeutes i músics de l’Orquestra formats especialment per a aquesta activitat. Assajos oberts, concerts participatius amb col·lectius d’immigrants i altres activitats similars acaben de complementar aquesta vocació de redistribució equitativa dels recursos públics amb què és dotada l’OJC, l’Orquestra de tots i totes.

Tot i això, després de constatar aquesta evolució tan positiva en l’àmbit musical lleidatà i que ha acabat generant una orquestra simfònica professional pròpia, pensada per estar al servei de tothom, és convenient constatar els punts febles que encara hi ha en el camí d’enfortiment d’aquesta eina cultural de primer ordre.

En aquest sentit hem de tenir des de les Terres de Lleida un objectiu comú, sigui quina sigui la posició política, que ha de forçar a fer veure a la Generalitat de Catalunya, des d’una posició lleidatana unitària, la necessitat d’implicar-se també d’una manera decidia en l’Orquestra, fent-li assumir que l’OJC vetlla de manera continuada de l’activitat simfònica d’una part molt gran del territori català. La Generalitat ha de superar la seva actual aportació, pràcticament testimonial i fruit de criteris metropolitans aliens a la realitat demogràfica i geogràfica de les terres lleidatanes.

Paral·lelament a aquesta reclamació d’absoluta justícia a la també nostra Generalitat, per tal de fer efectiu un vertader reequilibri cultural de país, les institucions pròpies lleidatanes tenen encara també un camí per recórrer d’enfortiment de les seves pròpies aportacions, després de les grans retallades, que sumades també al compromís privat que ja comença a manifestar-se per part d’algunes empreses sensibles, haurien de donar justa resposta a la demanda que l’Orquestra genera a tot el territori i a la seva capital i al just reconeixement professional dels seus músics integrants, per tal de poder superar entre tots les actuals indesitjables intermitències d’activitat de l’OJC...