Paisatge musical
Imagini’s pujant per la vall de Literola, més enllà de Benasc, cap al cim del Perdiguero. Un entorn que comença envoltat d’un bosc fresc i viu i rematat per unes vistes impressionants de la Maladeta i el Possets. Un entorn viu, salvatge, equilibrat, on la gent que hi va, muntanyencs amb l’objectiu fixat i senderistes que no cerquen cap fita fora del gaudi, oloren, observen, escolten, comparteixen vivències, cuiden l’entorn, senten dins seu el so del silenci, el vent sobre els ivons, els crits dels rapinyaires o les roques que cauen al pas de les daines. És la música d’una vall, una simfonia del so de la natura. Tota la natura és equilibri i la majoria dels que hi van, la viuen i la sostenen. Hi ha qui afirma que les societats busquen reproduir aquest equilibri en el seu funcionament intern, cercant aquesta proporcionalitat, que la natura ha establert, en els entorns on la mà de l’home preval, mana i ordena. I la música té, o hauria de tenir, un paper en aquest equilibri i hem demanat als col·laboradors d’aquest número del DiS que ens facin un retrat de l’estat de la música a la societat lleidatana i del seu esdevenir, actual i proper. Alfons Pérez Martín ens fa un mapa acurat i documentat de l’estat de la música a la ciutat de Lleida, sense deixar-se cap punt d’interès i traslladant al lector la decisió sobre la ruta que vol emprendre, on aturar-se, on misserejar i on improvisar. El Josep Grau ens destaca el potencial de la creativitat i com aquesta la podem trobar amagada darrere d’altres sons que ell anomena infames. Només cal travessar-los per observar la bellesa de la creació musical. En Javier de Castro entra de ple en la crítica al paper dels interessos econòmics i polítics que han determinat un retrocés en el paisatge sonor actual de Lleida (com a exemple, l’adéu del Doctor Music Festival d’Escalarre). Aquesta mateixa crítica la llegirem en el text d’Alfons Reverté, que destaca la feina amagada de tots aquells que treballen per comptar amb una saó formada musicalment, que serà la base de l’Orquestra Julià Carbonell enfront de la manca de suport d’administracions catalanes i lleidatanes per mantenir i consolidar aquest territori musical, que és patrimoni de tots, com les valls del Pirineu. I tot això rematat amb l’obra de Ferran Lega, que cerca la capacitat creativa de les ciències acústiques. Analitzin els escrits i escoltin la música de les seves reflexions.