Estimat Rovelló

Josep Maria Aloy

CRÍTIC

Expert en literatura infantil i juvenil, el mateix Josep Vallverdú el considera com el seu biògraf i principal crític

---

Quan penso en quins llibres llegiran les futures generacions de lectors joves, ja saps que no soc gaire optimista quan parlem d’aquest tema, estic convençut que la teva història seguirà emocionant-los i es mantindrà ferma en els llistats dels títols més desitjats arreu. Soc conscient que els nois i noies d’avui tenen moltes altres atraccions que no pas llegir. També crec que la lectura no és una activitat fomentada com caldria i que moltes de les obres que figuren o han figurat en els catàlegs de les editorials estan desapareixent i tard o d’hora –més d’hora del compte– no les trobarem enlloc. Contràriament, també crec que qualsevol noi o noia seguirà posseint la capacitat d’emocionar-se davant d’una història bonica i tendra com la teva. N’estic ben convençut. Josep Vallverdú, que està orgullós de ser el teu pare literari, sempre explica com s’ho va fer per crear-te. No sé si tu ho recordes o potser encara no n’eres conscient. Tu vas néixer dins d’una cabana de tronc i canyes que ell mateix es va construir al jardí de casa seva –i de casa teva, és clar– i damunt d’una soca d’ametller, que servia de suport a una màquina d’escriure –recordes com eren les màquines d’escriure?–. Les mans del Pep acaronaven, suaument però amb bon ritme i agilitat, les velles tecles per tal d’anar construint la teva excitant i bonica història que va tenir enllestida en unes quantes estones.

Un amic del teu “pare”, el crític Joan Triadú –un altre dia t’explicaré què és un crític– a la introducció del teu llibre diu que es tracta d’una història alegre, àgil i de bon llegir. I continua dient: “Sembla que la vivacitat del protagonista –o sigui, tu– s’hagi encomanat a totes les pàgines i les hagi convertit en un bellugueig constant i en una música engrescadora, d’aquelles que fan moure les cames i fan ballar la gent només de sentir-la.” No es pot dir més clar i jo hi estic totalment d’acord. La bellugadissa de les teves aventures és el que emociona més i d’entre aquestes bellugadisses, la insòlita tombarella que el teu “domador” t’obliga a fer i que provoca l’admiració i el somriure net i espontani de qualsevol lector. I dic de qualsevol lector perquè no cal que sigui un noi o una noia. El somriure surt espontàniament de lectors de qualsevol edat perquè l’enjòlit no és cap exclusiva de ningú.

No cal que et digui –o potser sí– que una de les virtuts del llibre és la seva qualitat literària. Si sabessis de llegir t’adonaries de la importància del llenguatge i el valoraries com cal. No tots els llibres per a la canalla presenten textos de tanta qualitat. Mira només com comença la història: “Un cotxe, furient, brunz carretera enllà. Quan troba una recta s’afua i llisca, gairebé com un avió a punt d’emprendre el vol...” Segurament no has entès res però l’autor vol que el lector no sols es diverteixi llegint sinó que, a més, aprengui paraules noves i expressions que ignora però que les pot trobar al diccionari o demanar-les al seu mestre o bé als seus pares. Què et sembla? La teva història explicada amb paraules de luxe i amb expressions insòlites i atractives. Això sí que és tot un luxe! I un privilegi per a tots plegats. Per cert, saps com t’anomena el Pep en algun moment de les teves aventures? Et diu “argent viu”. Un gosset que és tot un “argent viu”. Aquest és el títol del llibre en la versió francesa. Sembla un títol honorífic! De fet, te’l mereixes. Com també el llibre es mereix tots els premis que ha guanyat. Saps que és un dels llibres que ha estat més premiat durant els últims cinquanta anys? Potser el que més. Jo en tinc anotats almenys vuit, i algun d’aquests premis li ha estat atorgat pels lectors joves, nois i noies de diversos països que l’han llegit i l’han destacat com un dels millors llibres. Fantàstic, no?

També recordo haver-lo llegit a classe, en veu alta, ja fa molts anys, davant la ingènua mirada dels meus alumnes –la majoria d’ells ara ja pares i avis– que l’escoltaven amb tant d’interès que, un cop acabat el capítol corresponent restaven gairebé immòbils i silenciosos i necessitava estona per anar-los fent sortir d’aquella situació d’enjòlit i d’emoció i retornar-los a la no tan joiosa realitat. Sempre més vaig creure que un autor que era capaç d’immobilitzar-me una classe de trenta alumnes d’aquesta manera durant els segons posteriors a la lectura d’un episodi d’una novel·la seva, era un autor que havia de ser tingut en consideració.

Estimat Rovelló: acabes de complir cinquanta anys i, digui el que digui el teu amo, ets un gos universal. Per a molts nens has estat la primera bestiola que els ha arribat a través de la literatura. Un gos que els ha emocionat i que els ha ensenyat, sense potser voler-ho, a obrir-se camí a la vida i a saber-se espavilar davant dels obstacles i entrebancs. Un gos que també els ha ensenyat a estimar més els animals.

La teva història ha estat traduïda, immediatament després de la publicació catalana, al castellà amb el nom de Polvorón. Posteriorment, t’han volgut llegir els lectors joves de Rússia i en va fer la traducció a aquest idioma amb un títol ben estrany per a nosaltres: Gdie Ti Bil Roveljon (1984). Es va fer també la versió basca: Xarpa (1985), la francesa: Vif-argent (1989), i, finalment, la italiana amb el bonic nom de Trivella (1992).

Les diverses situacions en què et trobes i que et veus obligat a superar, a vegades amb patiment i molt de neguit, provoquen en el lector una sana complicitat amb tu i constitueix un element molt suggeridor i de gran atractiu. Vallverdú va saber crear un personatge que, en el transcurs de la lectura de l’obra, es converteix en un referent amb qui poder-se no sols emmirallar sinó també identificar. Un personatge amb una gran capacitat d’atracció cap als lectors joves i que en el seu moment va encetar nous camins literaris que altres autors han seguit després. I els lectors ho han agraït molt i t’han dedicat una atenció i una fidelitat admirables, com aquells alumnes meus que escoltaven emocionats la teva història que jo els anava llegint. Algun fins i tot amb els ulls humits..., però amb una expressió d’agradable tendresa... una expressió de gosset entremaliat. Entremaliat com tu! Per molts anys, Rovelló!

?