No és l'ós Yogui,és un depredador

---

Quant la realitat supera la fàbula, tots estem consternats que el remei abans que la solució és la que tenim davant els nostres ulls amb el greu descontrol de la fauna salvatge amb el país que vivim és evident que a les nostres comarques de muntanya el greuge és major atesa la improvisació amb la reintroducció de l’ós bru.

Quan les administracions decideixen la reintroducció de l’ós bru els paràmetres productius del nostre trritori es veu totalment advocat a una situació de subsistència que res ha tornat a ser igual des de llavors.

Els atacs dels ossos als nostres ramats extensius a les comarques de muntanya s’està convertint en habitual i passa a formar part d’un teixit molt complex de subsistència que a hores d’ara farà molt complicat que generacions futures de ramaders s’incrementin i es puguin mantenir a causa dels continus atacs per part dels ossos.

Els ramaders, en aquest moment, tenim por, tant pels nostres ramats com per nosaltres mateixos a l’hora de pujar a les muntanyes al no saber quin dels ossos amb llibertat ens trobarem.

Goiat, Cachou i un llarg etcètera fins a, segons l’administració, 46 exemplars i que per molts de nosaltres molts més, és evident que la convivència fauna salvatge i ramaderia extensiva ara per ara és impossible i no pot continuar amb aquests nivells de desgavell i de situacions enfrontades de ramaderia vers administració. Hem de tenir seguretat de poder accedir a les muntanyes i no d’estar preocupats de quin animal de més de 450 kg i prop de dos metres ens sortirà de qualsevol lloc i quina defensa tindrem. És evident que el veritable culpable d’aquesta situació no és l’ós sinó aquell que assegut des d’un despatx a Barcelona decideix portar a l’extermini una feina ancestral com és la ramaderia extensiva d’aquest país.

L’ós no entén de fronteres sinó d’espais per on passeja tranquil·lament i protegit per una administració més confabulada amb entitats ecologistes que no amb els veritables mantenidors del territori com som els pagesos i ramaders de les comarques del Pirineu.

Des de la sectorial de comarques de muntanya d’ASAJA de Lleida tornem a dir i ens refermen que la convivència amb l’ós bru és inviable i que si volem que els nostres joves es continuïn quedant al territori i evitar el despoblament rural han de poder portar a terme la feina de la ramaderia extensiva sense por de pujar a les muntanyes del Pirineu.

?