DIS_SUPLEMENT
Censura i art
La censura, la prohibició, l'ocultació de l'art transgressor als ulls dels ciutadans, és una pràctica secular, tan antiga com la mateixa civilització humana i bona mostra és per exemple el gabinet secret del Museu Arqueològic de Nàpols, una mostra d'objectes artístics eròtics trobat a les ruïnes de Pompeia i Herculà i que les autoritats civils i religioses van decidir mantenir al marge de la vista de la gent, mentre quedaven reservades per al gaudi del rei. Els poderosos, els controladors dels bons costums, els dictadors de les normes dominants, sempre han volgut mantenir la gent normal a distància de l'art transgressor, sigui per motius sexuals, religiosos o polítics. L'art, els artistes, des de temps immemorials han volgut expressar-se amb llibertat, crear per damunt de les prohibicions i de les normes, posar al descobert les febleses del poder, les seues mentides, allò que es vol amagar dins de casa, de la casa dels rics i poderosos, per tal que la gent no pugui obrir la ment a la diversitat, a la discrepància, a la llibertat de pensament i d'acció. Però no són solament els reis, les autoritats i els poderosos qui exerceixen la censura. També els prejudicis de la gent, la intolerància i la cultura dominant atien el foc de la prohibició i de la intolerància. Fa unes setmanes, un grup de veïns d'un poble del Segrià va considerar inapropiades les imatges que l'artista Cristina de Juan preparava per a la paret del seu edifici perquè explicaven precisament aquesta diversitat de l'amor, del sexe i de la vida en la nostra societat. Coincidia, mera coincidència, amb una gran exposició al Centre d'Art la Panera i al Museu de Lleida, amb les obres de la col·lecció del mecenes lleidatà Tatxo Benet, que ha centrat el seu interès a rescatar obres censurades per diversos motius. Els amants de l'art, de la llibertat i de la tolerància, encara estem a temps de veure-la, de contemplar obres que molta gent arreu del món no ha pogut gaudir per culpa de la censura, de la prohibició. Sigui o no casualitat, volem que aquest esdeveniment cultural serveixi per al conjunt dels ciutadans per fer una reflexió en comú sobre els límits de la llibertat i el dret dels poders públics, econòmics o religiosos, a posar límit al dret de tots els ciutadans a gaudir de la diversitat, de la tolerància i del dret a discrepar sense prohibicions ni càstigs. ?
