DIS_SUPLEMENT
El dolor de la postguerra
La trajectòria de Montse Sanjuan (1956) és prou coneguda. Llicenciada en Ciències de la Informació i en Filologia Hispànica, ha treballat com a periodista, camp on cal recordar que va ser un dels membres fundadors, l'any 1979, de la impagable revista lleidatana La Boira. Fou el 2014 quan publicava la primera novel·la de la trilogia protagonitzada per l'Anna Grimm, La sergent Anna Grimm, i només un any després apareix El misteri del bressol buit, preludis del seu tercer llibre, Anna Grimm, memòria mortal. Com a guionista, s'ha significat de manera molt especial en el rodatge de Lletres dins la boira, documental que visualitza el boom de la novel·la negra lleidatana en els darrers anys. Ultra això, Montse Sanjuan ha publicat contes en diferents antologies i des de l'any 2016 forma part de la coordinació del festival de novel·la negra de Lleida.
Marcada per l’èxit de les seves novel·les policíaques, la nostra autora fa un gir exponencial i ens presenta a Dues dones una història commovedora, la força de la qual ens apropa amb cruesa les vivències de l’empresonament i d’una sentència de mort en plena postguerra. La novel·la, ambientada a Lleida, acara sense embuts l’horror vivencial de dues mares estigmatitzades per la pèrdua dels seus fills, fet que simbòlicament recull la història de moltes mares i famílies que van viure l’esquinçada realitat de la postguerra espanyola.
La història, estructurada en quatre parts de durada desigual en les quals es va construint una narració vívida i demolidora a l’entorn del retrat de dues famílies, ens endinsa així, aprofundint els seus topalls emocionals, en la cruesa de la guerra. Pel camí, i estimulada per la relació epistolar entre les dues dones, s’engrandeix la reivindicació d’un anhel, entre èpic i líric, per la Llibertat amb majúscules.
Pagès editors, 246 p.
Amb un llenguatge tan proper com diàfan en la seva estratègia narrativa, l’autora ens convida a assaborir l’essencial que s’amaga sota la pell d’un text de caire crític que denuncia la injustícia de la guerra des de la perspectiva dels “perdedors”. El lector podrà percebre, entre altres moltes coses, un elogi de l’amistat en veu femenina i una imatge despullada de la misèria de la postguerra a pagès i a ciutat. Poques coses en aquesta novel·la escapen a la denúncia de les malfiances, les enveges, les pors i, per descomptat, el dolor que va envoltar un dels períodes més difícils de la nostra època. Definitivament, tota una troballa reflexiva i crítica en la trajectòria narrativa de Montse Sanjuan.
?
