La nit sobre Berlín

---

Dimarts, 25 de febrer de 2020. Tot esperant el vol a Berli?n per assistir a la setantena edicio? del Festival de la Berlinale, llegeixo al mo?bil la noti?cia del primer cas de Covid a Barcelona, la qual cosa no hem fa gaire gra?cia despre?s d'observar uns quants viatgers en tra?nsit amb mascareta. Tanmateix a bord alguns d'ells tambe? la porten, pero? aviat em deixo seduir per la lectura fins a arribar a l'enyoranc?a de la son, afavorida pel viatge nocturn.

Sobrevolant Berli?n de nit, la ciutat sembla del tot ma?gica, potser estic influenciat per passar uns dies veient un grapat de bon cinema. A l’arribada esta? esperant-me el Ne?s amb un cotxe ele?ctric de Share Now i va?rem comenc?ar a reco?rrer la ciutat horitzontalment sempre amb la Fernsehturm davant nostre. A l’arribada a l’apartament, Dian em rep amb una abrac?ada i un llarg llistat de recomanacions de les pel·li?cules adaptades al meu gust cine?fil.

L’endema? i despre?s d’un esmorzar-dinar, al voltant de la Potsdamer Platz assistim amb Ne?s a l’estrena de la pel·li?cula The Roads Not Taken de la directora Sally Potter amb Javier Bardem, tots dos presents al Theater Berlinale Palast. El cinema i tots els voltants plens a vessar amb llargues cues per assistir-hi –cosa impensable a dies d’avui–. La setmana vola i despre?s d’assistir a moltes estrenes a cinemes emblema?tics com el Kino International o el Coliseum (a hores d’ara tancats, aquest u?ltim, definitivament) s’anticipa la tornada a casa, a causa de l’increment de nu?meros de casos de Covid.

A dia d’avui, a pocs mesos de la nova edicio? del Festival, el duet de directors de la Berlinale, Mariette Rissenbeek i Carlo Chatrian, aposten fermament per un format presencial per aquesta edicio? 2021. Ells expliquen: “Els festivals i els mercats so?n llocs de trobada i comunicacio?. Aixo? s’aplica tant al pu?blic com a la indu?stria. Veiem una caracteri?stica important i u?nica dels festivals en la seva viva relacio? amb el pu?blic. En temps de pande?mia de Corona, ha quedat clar que encara necessitem espais d’experie?ncies analo?giques en l’a?mbit cultural”.

En la darrera edicio? de videoart Loop a Barcelona, celebrada fa pocs dies, algunes galeries i espais d’art i la mateixa organitzacio?, oferien bona part de la seva programacio? i actes en format digital, com e?s el cas de la Urban Gallery. Per la Bele?n Urban, “aixo? e?s quelcom de normalitat”. Ella, als finals dels anys 90 del segle passat, va ser una de les pioneres –per no dir la primera– a tenir una web que representava la seva galeria d’art, fins i tot va fer una exposicio? que es retransmetia per ADSL des de Barcelona a la seu de la galeria a Saragossa. Me?s tard es va traslladar a Barcelona i amb la impossibilitat de traslladar també la galeria va decidir fer-la en li?nia. A poc a poc anava creixent la clientela i les vendes per internet a trave?s de plataformes de pagament segures. La Covid per ella, en l’a?mbit professional, no ha estat un problema, tot al contrari, s’han incrementat les visites a la seva galeria des de la comoditat d’estar a casa.

En el cas d’en Toni Giró, que a banda de la seva identitat arti?stica, forma part d’un equip amb una llarga trajecto?ria en la produccio? i el muntatge d’exposicions i que fa uns anys van prendre l’opcio? de no fer cre?ixer l’empresa mantenint la flexibilitat i l’adaptacio? en un sector i mercat molt fluctuant i sovint forc?a precari. Quan les primeres veus sobre el tema de la Covid van sorgir, en Toni ja va preveure el pitjor i el confinament no el va sorprendre. “Ens vam acollir a les ajudes als auto?noms durant dos mesos i vam tenir sort de comenc?ar a treballar en algun projecte”, diu en Toni. “En aquest sentit, el decreixement empresarial que fa anys vam aplicar-nos, ens ha salvat una vegada me?s, tot i que mantenim la incertesa a mitja? termini i el fet de sentir-nos una rara avis en el mo?n de les pimes del sector. D’altra banda, ate?s que preveia disposar de forc?a temps lliure durant el peri?ode de confinament, vaig dedicar-me intensament al treball arti?stic, decidint fer-ho des del sentiment d’incertesa i desorientacio? pel qual estava passant i acollint-me a la disponibilitat inicial de posar-me a dibuixar, van sorgir dues se?ries de dibuixos que no eren previsibles per mi unes setmanes abans i que d’alguna manera reflectien el moment i l’estat ani?mic.” Un estat ani?mic que l’ha fet interioritzar en la certesa que aquest episodi pande?mic constitueix una mena d’adverte?ncia de la natura per corregir els ha?bits de consum, les prioritats vitals i la necessitat de ficar un final al sistema actual.

D’altra banda el tambe? company, artista i promotor Aureli Ruiz ens deixa molt clar que engegar qualsevol projecte en les circumsta?ncies i context de la Covid 19 era i continua sent una tasca gairebe? impossible, i per dura que sigui aquesta situacio? esta? essent extremament amarga pel sector. “Les ajudes al sector no so?n suficients, els artistes, agents articuladors, comissaris i curadors, a poc a poc es veuen abocats a sobreviure en dina?miques culturals perverses plenes d’entrebancs i errors burocra?tics. Les institucions, tant privades (algunes) com públiques, no ho posen gens fa?cil, a banda d’haver elles mateixes tambe? de subsistir a l’embat amb imaginacio?, proposant gratui?tament, recorreguts virtuals pels seus espais i fons arti?stics. Tot ha esdevingut un rierol, llanguit i inercial, on les propostes arti?stiques acabaran reduint-se a petits nuclis existencials”, conclou l’Aureli.

En conclusio?, el sector arti?stic e?s feble i precari, no e?s considerat ni disposa del reglament adequat per la bona pra?ctica arti?stica, sense una base sòlida quan arriba alguna cosa inesperada, trontolla i s’enfonsa. Models com el france?s per artistes i te?cnics, l’Intermitent (IDS) permet sumar una quantitat d’hores de treballs temporals durant els dotze mesos de l’any, assegurant-se un salari si les coses van malament. De la mateixa manera, tambe? ajudaria una reduccio? del 50% als artistes del pagament de la seguretat social com fa la

Ku?nstlerische

Sozialkasse a Alemanya. A tot aixo? li podem sumar que en temps extrems com els d’ara les ajudes han de ser a?gils. A Espanya els ERTO s’han demorat en exce?s i les ajudes del govern de la Generalitat han estat un fer riure comparats amb la IBB Investtionsbank Berlin que ingressava les ajudes econo?miques en qu?estio? d’hores.

Sense caure en estereotips pero? encara em ressonen aquelles paraules de l’artista Montserrat Soto: “Cuando los poli?ticos ponen en cultura al que les sobra... eso no es ni querer ni creer”.

?