DIS_SUPLEMENT
Xesco Mercé / Objectes espirituals
No sé si de forma conscient, però sí de forma reincident, en diversos formats i en diferents propostes, Xesco Mercé ha anat construint una mena de diccionari, catàleg o mostrari (o “monstruari”, com ell ha dit algun cop) de les pròpies creacions, dels seus Objectes espitiruals. Ell mateix ho explica en el text de presentació de Diccionari de miralls (Fundació Vallpalou, Lleida, 2012), un projecte que tindria continuïtat a diversos espais (Col·legi d'aparelladors de Barcelona, Stalowa gallery de Varsòvia, Galerija Meno Parkas, de Kaunas o La Xina A.R.T., de Barcelona):1965. Neix a Ivars d'Urgell (Lleida), on té el taller.
“En un exercici que vull i m’esforço per mantenir-lo allunyat de nostàlgies, endogàmies, autocomplaences i psicoanàlisi barata, he intentat, durant els darrers mesos de treball (o potser ho vaig fent sempre) fer una mena de recull (inexacte, temperamental, erràtic) dels símbols que han anat apareixent en les meves obres al llarg dels anys que em dedico a fer d’artista. En trobarem de recalcitrants, de pretensiosos, de tendres, de figuratius, de críptics, de grocs, d’impostats, de transparents. Tots conformen el meu propi Diccionari de miralls, que, de ben segur, pot formar part (o no) del vostre.”
El projecte Objectes espirituals segueix, d’alguna manera, aquest esperit de treball. La proposta comença a prendre forma en l’exposició individual Transtemps (1988-2018), a la galeria La Xina A.R.T. de Barcelona. La mostra contenia elements que ja eren presents en el treball de Xesco Mercé des de fa molt més temps: la utilització de material obsolet, l’ús de la pròpia obra com a base de propostes posteriors o un cert aire de catàleg o diccionari de símbols, més o menys recurrents i personals.
El collage, emprant radiografies (un element absolutament en desús), si bé l’artista ja l’havia utilitzat puntualment, apareix a Transtemps com a protagonista evident. Més encara ho serà en la proposta posterior Ànimes de càntir (2019), un projecte téte-a-téte amb l’escultor andalús Manuel Morales pel TPK de L’Hospitalet de Llobregat.
Els elements icònics íntims de Xesco Mercé (un total de 333, sempre li agrada jugar amb els nombres) caramullen les parets de l’espai del Tecla Sala, en diàleg contrastat amb les obres de fang i guix de Morales.
En aquesta mostra també hi apareix una llarga col·lecció de collages sobre paper fet a mà. Com la que va ser presentada i seleccionada a la X Biennal d’art de Riudebitlles (2018-19), exposada a Sant Pere i al Museu del Molí paperer de Capellades (la Meca del paper artesanal de Catalunya). Els veurem també a la gran exposició Oasi (2020), al CCCA de Sant Boi de Llobregat, en la qual aquests collages radiogràfics acompanyen pintures de gran format (una altra de les línies de treball més conegudes de l’artista lleidatà), a la Feria Internacional de Arte Contemporáneo MARTE (2020), de Castelló, en la qual va participar com a representant de la galeria valenciana Espai Nivi Collblanc, i a la mostra grupal The last summer, a la galeria La Grey, de Tarragona.
Aquest vocabulari d’elements formaran part del futur projecte, el febrer del 2021, Llum de pluja, una proposta de fals vitrall de gran format per a l’Espai de lliure creació Carme Malaret, de Sant Just Desvern.
El vídeo Objectes espirituals (o Videobjectes) és un recull de nou breus videoclips realitzats durant 2019 i que s’han pogut veure, parcialment, en diversos projectes de la Xarxa Europea Kanîbal’hopox (a la qual pertany La Xina A.R.T., espai que coordina Mercé): #Recording, (Künstlerforum, Bonn, Alemanya, 2019) o Carrément Bis Repetita (galerie-vitrine 4 barbier, Nimes, França, 2020).
En aquest voluntàriament senzill film l’autor ens presenta, de forma sincopada i nua, un centenar i mig d’aquests símbols sobre fons gens innocentment triats, ja que recorden aquells espais indefinits que observem (sense saber-ho) quan tenim la mirada perdura, pensant en altres coses. Objectes espirituals aplega, doncs, aquests elements icònics que apareixen a tota la ubèrrima obra de Mercé (pintures, dibuixos, escultures), alhora que supura aquest sentiment d’obsolescència, de frugalitat, inherent al mateix concepte de temps. Un element que és omnipresent en tota la seva producció plàstica, com un esperit. L’esperit del temps.
?
1983. Estudia Belles Arts a la Facultat de Barcelona (1983-88), i s’especialitza en pintura. Té com a professors grans noms de l’art i el pensament contemporanis: Joan Fontcuberta, Susanna Solano, García Sevilla, Muxart, Albert Gonzalo, Cardín, Franquesa, Grau, Chancho, Hernández Pijuan… El primer any de carrera obté una beca de pintura de la Diputació de Lleida.
1990. Comença a donar classes d’art a l’escola Isabel de Villena, d’Esplugues de Llobregat, i puntualment d’escultura pública a l’Institut de Parc i Jardins i de dibuix a l’escola de Disseny IDEP, de Barcelona.
1996. Forma part del grup germinal del col·lectiu d’artistes La Xina A.R.T. de Barcelona, que autogestiona una galeria al barri del Raval, del qual és l’actual Coordinador.
2003. Forma el duet performàtic DeLuXe, amb Luís Casado.
2007. Membre fundador de la Xarxa Europea d’Espais de Creació Kanîbal’hopox, que aplega col·lectius plàstics de diversos països (Alemanya, França, Lituània, Portugal, Polònia…)
2011. Crea la revista d’arts i assajos La Conxinxina, de la qual n’és redactor i director.
2019. Actualment dirigeix el projecte I Biennal de l’Aigua, una iniciativa que compta amb més d’un centenar d’artistes, de 26 països i 4 continents, que ha de veure la llum el 2022 (endarrerida per la pandèmia de la Covid) i que vol apropar l’art contemporani al món rural i a públics inusuals.
La seva obra polièdrica i ubèrrima ha anat desenvolupant-se, segons el crític Lucien Verneuil, “a mig camí entre la poesia, la ironia, la crítica (i autocrítica) d’art, l’experimentació metòdica, l’esquizofrènia i l’agitació social”.
Ha realitzat, fins ara, més de 44 exposicions individuals i més de 120 de col·lectives arreu de l’estat i en una dotzena de països europeus a més d’incomptables performances, instal·lacions, escultures públiques, murals, publicacions i muntatges culturals diversos.
Viu i treballa a Esplugues de Llobregat, Ivars d’Urgell i Barcelona.
