DIS_SUPLEMENT
Un miracle
Queda per dir res, sobre Alcarràs? A hores d'ara tothom sap que la pel·lícula dirigida per Carla Simón retrata un món en vies d'extinció. Que ens submergeix en un ecosistema que s'esquerda per tot arreu i mostra el que implica per a una família que viu del camp la intenció del propietari de les terres de canviar el cultiu de presseguers per la instal·lació d'unes plaques d'energia solar. Però el que ja no és tan conegut, i ens hem proposat descobrir en aquest DiS, és com ha nascut i crescut aquesta història.
Com els seus creadors l’han parit i des de la llavor primigènia l’han fet créixer amb cura i dedicació fins a convertir-la en el que hem pogut veure finalment en pantalla. Arnau Vilaró, coguionista del film, explica com va tirar endavant, juntament amb Carla Simón i la resta de l’equip, el procés d’escriptura i reescriptures de la vida d’una família que transcorre durant els mesos de la collita de fruita dolça. El repte més gran, revela Vilaró, va ser retratar la coralitat de la família Solé sense deixar de banda les diverses i diferents individualitats de cada un dels personatges, amb edats, bagatges i actituds ben diverses davant de la vida: des dels petits que tot just descobreixen el món fins als padrins que veuen desaparèixer davant seu l’únic que coneixen.
D’altra banda, Alcarràs ha posat sobre la taula una problemàtica que fa anys que afecta desenes de pobles de la plana de Lleida: el final d’una manera de treballar, d’un món, el de la pagesia, que agonitza temporada rere temporada. Que es mor a pessics cada vegada que una família que ha viscut de la terra des de fa generacions queda tan desarrelada com els fruiters que cada vegada més propietaris arrenquen de les seves terres. Manel Simon, director general d’Afrucat, deixa una porta oberta a l’esperança: la fruita dolça té futur.
La manera de treballar que retrata Alcarràs s’acaba però el sector evoluciona i busca trobar solucions per tirar endavant malgrat el dur cop que han suposat les gelades d’enguany. Allunyem-nos ara una mica de la família Solé i els camps de fruita dolça: Sandro Machetti, professor d’història i teoria de les arts audiovisuals de la UdL, analitza el fenomen Alcarràs en el marc del cinema català: “Que existeixi un film com Alcarràs és ben bé un miracle en la raquítica i conservadora indústria de l’audiovisual català.” Només podem desitjar i esperar que Alcarràs no sigui l’últim miracle que produeixi la indústria catalana. ?
