No Surrender Festival

El meu nom és Josep Maria Pons i soc el propietari del Restaurant L'Estoneta de Vilanova de Bellpuig i promotor del No Surrender Festival, esdeveniment creat el 2017 en homenatge al músic nord-americà Bruce Springsteen.

Soc fan del Boss des dels 13 anys. Vaig veure per Youtube un vídeo en què uns fans italians dels Foo Fighters van reunir 1.000 persones per tocar tots junt la cançó Learn to Fly del citat grup. Vaig flipar.. durant molt temps va ser el meu vídeo de capçalera. Quan necessitava ànims o apujar la moral, sempre recorria al vídeo de la banda de David Grohl.

El maig del 2016, fent una mica d’esport, em va sonar als auriculars la cançó Learn to Fly, i vaig començar a pensar que podria estar bé fer un acte així dedicat al Bruce. Tot i pensar que seria impossible, que en un poble petit no es podia fer i que la falta d’experiència seria clau per no poder portar a terme el festival, la idea m’anava passant pel cap de manera recurrent. Després de passar l’estiu i de convèncer l’Helena, la meva parella, parlem amb el David Miquel, amic i tècnic informàtic. Com que ell és es un pocasubstància, igual que jo, diu que sí, que s’apunta a ajudar en tot i que ho tirem endavant. Sumem a la panda de grillats el Josep Maria Calafell, l’Aleix Calafell, el Joan Trilla i el Marc Cerón, que al final té la millor idea per al bon funcionament del festival i que sigui un èxit. Ens convenç que necessitem un director artístic i ell coneix la persona indicada: l’Antoni Tolmos

.L’Antoni dota el festival de la professionalitat que ens manca a la resta de l’organització i ens assegura que el festival serà un èxit. A partir d’aquí la història és bastant coneguda. Aconseguim ser 1.004 participants, i pengem a les xarxes un vídeo que a dia d’avui té més de 2.500.000 de reproduccions. Tot i que la idea era celebrar-ho només un any, ens convencen, que tampoc els va costar gaire, per fer una segona edició.

El 2018 es torna a celebrar la festa amb la participació de 1.083 músics interpretant el tema Badlands. Torna a ser un èxit d’assistència. Ens visiten participants d’Alemanya, França, Regne Unit, Àustria, Itàlia i fins i tot dos de nord-americans.El 2019 se celebra la tercera i fins ara última edició del NSF. Més de 1.200 participants fent sonar a tot volum Glory Days. Rebem la participació de dos assistents d’Austràlia i cobreix tot el festival un periodista del Wall Street Journal.

Un dels motius dels quals estem més orgullosos és d’haver pogut col·laborar econòmicament amb diverses associacions com són Acudam, Salut Mental Ponent i Open Arms.La dimensió que ha agafat durant aquests anys el festival ens empeny a buscar un emplaçament amb més garanties d’èxit. L’edició del 2020 s’havia de celebrar a Mollerussa, però la pandèmia canvia tots els plans i el NSF se suspèn.A dia d’avui l’organització no creiem que es torni a celebrar el NSF. Mirat en perspectiva creiem que hem fet una molt bona tasca, i hem pogut donar a conèixer una part del territori que potser era poc coneguda fora d’aquí. Però analitzat tot fredament, les pèrdues econòmiques d’aquestes tres edicions i la manca de suport institucional ens fan ser molt pessimistes.Aquesta experiència ha estat molt enriquidora, a nivell personal. He estat immensament feliç organitzant un festival diferent, familiar, per a tots els públics i on tots els que han treballat amb nosaltres (proveïdors, empresa de seguretat...) ens han felicitat per la manera de fer-lo. Ara toca centrar-me a gestionar el Restaurant L’Estoneta, que és realment la feina que m’apassiona.