Tots hi perdem

Que Lleida és un territori creatiu ho sabem i en gaudim des de sempre. De fet, aquesta és una de les raons de ser del DIS que des de fa ja 77 setmanes (407 si seguim el relat ecoutòpic que ens explica Carles Llonch) vol donar espai a la expressió escrita i plàstica de les idees, creacions, debats, pensaments i propostes que floten en l'espai cultural lleidatà per deixar obert el debat un cop escoltat el que es diu des de les diferents ribes. Per aquesta raó, quan vàrem llegir i escoltar la decisió de Josep Maria Pons, promotor del festival No Surrender, d'aparcar la celebració d'aquesta sonada trobada d'aficionats a la música de Bruce Springsteen, no va caldre gaire debat per decidir donar veu a aquelles persones que ens poguessin explicar no només què porta a iniciar un projecte cultural per la comunitat –un tema, permeti'ns dir-ho, que ja hem tractat en més d'un dels exemplars d'aquest suplement–, sinó què és el que el va dur els seus promotors i, gairebé sempre, principals valedors i inversors en temps i diners, a plegar veles, abaixar el teló o apagar els altaveus.

Per desgràcia, hi havia un ventall prou ampli per cercar la col·laboració i conèixer la raó o les raons de la pèrdua d'un esdeveniment cultural a les nostres comarques, des del més senzill fet per particulars a un poble del Pla d'Urgell al més multitudinari amb ressò internacional al Pirineu. Al final, vam triar donar veu als promotors d'un festival de poesia com va ser el Mahalta; als d'una Mostra del tot internacional com la de Cinema Llatinoamericà; a aquells que van donar espai als joves creadors de l'embrió de la Leandre Cristòfol, llavors Escola d'Arts i Oficis amb les seves Entregues i, esclar, a quin ens va obrir la porta a parlar del perquè s'evaporen aquestes propostes en l'agenda dels esdeveniments programats, el No Surrender. És cert que hi ha moltes raons que porten a la decisió de tancar una activitat, i les podran conèixer llegint els articles que els oferim, però en el que coincideixen molts és en el paper determinant del suport de l'administració.

És una pota essencial per aconseguir l'equilibri i tant si es debilita com si vol ser més forta que les altres, aquest equilibri es trenca i aboca a la desaparició. Per això, és d'agrair l'explicació que el regidor de Cultura de la Paeria de Lleida, Jaume Rutllant, ens aporta per entendre com es gestiona aquesta carpeta dins de l'agenda de qui lidera una col·lectivitat. Una visió complicada, i més quan, com diu Juan Ferrer, quan desapareix una proposta cultural, no hi perd qui la promou, la perdem tots els ciutadans.