Any Joan Oró: 5 celebracions en una
Joan Anton Català
Comissari de l’Any Oró
Estem d’enhorabona. Enguany commemorem el centenari del naixement del científic de la vida.
Joan Oró i Florensa és un dels científics més rellevants del segle XX. Un lleidatà, nascut al popular barri de la Bordeta i fill de pastissers, que va dedicar la seva, de vida, a estudiar l’origen de la vida, i que es va convertir en referència obligada i imprescindible per a qualsevol investigador que s’endinsi dins d’aquesta apassionant temàtica.
Però la designació oficial del 2023 com a Any Joan Oró per part del Govern de la Generalitat és molt més que el reconeixement a una carrera científica d’èxit. En realitat, és una oportunitat única que ens permet compartir diverses celebracions dins una mateixa commemoració.
En primer lloc, celebrem país. Català il·lustre, de renom internacional, Oró sempre va mantenir viu el lligam amb els seus orígens, amb la seva terra, a pesar de desenvolupar la pràctica totalitat de la seva carrera professional als Estats Units.
En segon lloc, celebrem somnis. Com el que va prendre forma en la productiva ment d’un jove que llegia Darwin i volava amb l’obra de Camille Flammarion cap a llunyans mons habitats. L’adolescent Oró formulava moltes preguntes, transcendents i incòmodes alhora: com va començar la vida a la Terra, o com és que som aquí. Però cap d’aquestes qüestions obtenia respostes satisfactòries per part del seu entorn, de manera que l’inquiet i inconformista futur científic va prendre una decisió quan tenia 19 anys: si ningú era capaç de respondre l’enigma sobre l’origen de la vida, seria ell mateix qui ho faria. Aquell somni el guiaria a partir d’aquell moment, i el faria perseverar en els moments més difícils.
Perquè el camí no seria pas senzill. Just acabada la carrera de Químiques a la Universitat de Barcelona, Oró va emprendre per dos cops, i per dos cops va fracassar. Eren iniciatives de joves entusiastes, que pretenien fabricar sabó de qualitat o composts químics per a laboratoris farmacèutics. Però com que hi havia una família per sostenir, Joan Oró no va dubtar a fer de flequer a la botiga dels pares.
Hauria estat molt senzill dedicar-se a una vida tranquil·la, envoltat per la seva família i els seus amics. L’aventura d’investigar sobre l’origen de la vida requeriria assumir grans riscos personals. Els llocs capdavanters de la investigació mundial es trobaven ben lluny de Catalunya. Anar a fer ciència als Estats Units, a la dècada dels anys 50 del segle passat, i sense a penes coneixement de l’anglès era el més semblant a un salt en el buit. Però afortunadament la valentia també formava part del repertori de valors d’Oró.
Aquesta és, doncs, la tercera de les celebracions: la dels valors. La de la humilitat, la paciència i el compromís amb els seus. La perseverança a perseguir un somni, però, que hauria d’esperar.
També celebrem, per descomptat, la ciència, i la capacitat que tenim els humans de desafiar els misteris de la natura. El dia de Nadal de l’any 1959, Joan Oró descobria, en el seu laboratori de la Universitat de Houston, el mecanisme que hauria permès que, en una Terra primitiva, es formés un dels maons fonamentals de la vida: l’adenina. Una molècula que forma part de l’ADN i també de diversos compostos més complexos sense els quals el metabolisme cel·lular és impossible. Tal com ell mateix relatava emocionat, aquell dia la natura li va desvetllar com va començar tot.
La troballa li guanyava el reconeixement mundial i el situava en posició ideal per a continuar aportant en tot el referent a l’origen de la vida. Com quan l’any 1976, convertit en assessor de la NASA, Oró aconseguia explicar correctament els resultats dels primers experiments de cerca de vida que es van realitzar a Mart amb les sondes bessones Viking, raonant que el que semblava un espectacular positiu era, en realitat, conseqüència del mateix disseny de l’experiment.
La quarta celebració és la de la pau i la solidaritat. Joan Oró es va convertir en un gran defensor de la ciència com un instrument per avançar cap a un món més just i humà. Perquè el coneixement pot despertar en nosaltres el sentiment gregari d’humanitat, de viatge compartit en el vaixell que anomenem Terra. D’altruisme per sobre de l’egoisme.
Finalment, també celebrem vida. A mesura que ens endinsem en els misteris de la vida, més ens adonem de la sort de la nostra existència. En un insignificant racó dins un cosmos immens, la natura va jugar a bioquímic i va trobar la fórmula guanyadora amb què es van crear les molècules bàsiques de la vida i que, més tard, empraria per fabricar cèl·lules. A poc a poc, a través d’un tortuós camí ple d’esdeveniments afortunats, l’experiment va acabar donant lloc a una diversitat astoradora de milions d’espècies entre les quals ens trobem els humans.
Amb tantes i tan importants coses per celebrar, no ens podíem permetre el luxe de no tenir un Any Joan Oró. I és per aquest motiu que omplirem el país d’activitats, que inclouran exposicions itinerants, conferències, llibres i continguts audiovisuals i materials educatius.
L’enhorabona, doncs, a tots!
