El científic més il·lustre
Ferran Badia Pascual
Escola Politècnica Superior Universitat de Lleida
Poques ciutats de la mida de Lleida tenen el privilegi de celebrar alhora els centenaris del naixement de dos gegants de la ciència i la cultura com Joan Oró i Josep Vallverdú. Aquest 2023 és un any de celebració i commemoració especial, i seria bo que tota la ciutadania del país conegués el patrimoni cultural que representen dos dels lleidatans més il·lustres de la nostra Història. Del mestre Vallverdú, encara entre nosaltres, en parlarem en una altra ocasió. Avui toca parlar de Joan Oró.
Joan Oró dona nom a un dels instituts d’ensenyament secundari històrics de la ciutat, situat al Camp Escolar juntament amb els instituts Màrius Torres i Samuel Gili i Gaya. Els noms són coneguts per la ciutadania lleidatana, però no ho són tant els personatges que homenatgen. Estic segur de no exagerar si dic que Joan Oró ha estat el millor científic de la història de Lleida. La dimensió i impacte del seu llegat són reconeguts mundialment, i han estat la inspiració de moltes generacions d’investigadors.
L’origen de la vida és un dels grans misteris que ha preocupat la Humanitat des de temps remots, i ha generat preguntes que tots ens fem en algun moment de les nostres vides. Joan Oró també se les va fer i va decidir buscar en la ciència les respostes que no trobava, dedicant la seva vida a investigar per avançar-hi. Es va formar com a químic a la Universitat de Barcelona, i després va tornar a Lleida per encetar sense èxit algun projecte que li permetés guanyar-se la vida. D’aquest fracàs en va sortir la seva determinació per aprofundir en la seva formació i dedicar-se a l’estudi de l’origen de la vida. En uns temps ara inimaginables pel jovent, quan no existia internet ni correu electrònic per a comunicar-nos de forma ràpida i calia un sobre, un segell i conèixer l’adreça postal per fer-ho per escrit, Joan Oró va aconseguir que una universitat americana l’acollís per fer-hi el doctorat.
A finals del 1959, a la Universitat de Houston, Joan Oró va fer una de les seves principals contribucions quan va aconseguir per primer cop en un laboratori sintetitzar l’adenina, un dels components bàsics de l’ADN, a partir de compostos molt simples existents a l’atmosfera primitiva, sense la necessitat de vida prèvia. Aquest descobriment pioner va encetar tota una línia de treball que el va dur al llarg de la seva vida a descobrir com obtenir altres molècules complexes a partir de molècules més senzilles.
Joan Oró va col·laborar amb la NASA participant en les missions Apollo a la Lluna, analitzant mostres lunars i, sobretot, en les missions Viking a Mart, per a les quals va dissenyar instruments i experiments bàsics. En una d’aquestes, Joan Oró va ser decisiu en la interpretació correcta dels resultats d’alguns experiments realitzats a Mart. Quan ja estava tot preparat per part de la NASA per anunciar públicament que s’hi havia trobat vida, Joan Oró va aportar una nova explicació als resultats dels experiments que allunyava la primera conclusió, que va demostrar ser prematura i errònia. Havent-se jubilat ja de la Universitat de Houston, l’any 1980 va decidir tornar a Catalunya i es va implicar en la vida pública essent elegit diputat al Parlament de Catalunya per CiU, però sobretot va deixar empremta com a assessor científic del president de la Generalitat, lloc des del qual va contribuir a impulsar institucions com la Fundació Catalana per a la Recerca, el Parc Astronòmic del Montsec o la Fundació Joan Oró, que avui acull el seu llegat i duu a terme diverses activitats per promoure’n la difusió i el coneixement científic.
La Universitat de Lleida ha format part del patronat de la Fundació Oró des del seu inici i ha participat en diversos del actes que organitza. L’any 1999, la UdL va reconèixer el professor Oró amb l’atorgament del doctorat honoris causa. L’any del seu decés, 2004, Joan Oró va ser la primera persona a rebre el premi Alfons Borja que atorga Alumni, l’associació d’antics alumnes de la UdL, i la seva biografia està adornada per un bon nombre de guardons i reconeixements que inclouen la Creu de Sant Jordi o el seu nom a un asteroide, entre molts d’altres.
No anem sobrats de cultura científica. L’any del premi Nobel Ramón y Cajal, 2022, un estudi recentment publicat mostra que només un 7% dels espanyols el citen com un dels grans científics de tots el temps. Malgrat aquest context, la celebració el 2023 com a any Joan Oró és una oportunitat extraordinària per exposar la seva vida i obra, especialment entre el jovent. També ha d’estimular-nos per afermar un gran projecte a llarg termini que endreci el seu llegat científic, que es troba a Lleida, i l’obri als estudiosos de la ciència i de la Història. Tant la Fundació Oró com la Universitat de Lleida ja ens hi hem posat, i comptem a rebre suport de totes les institucions per poder desenvolupar aquest imprescindible projecte. No hi haurà millor homenatge al Dr. Oró, no hi haurà millor premi per a Lleida i la cultura científica del país, que aprendre molt més del que ja sabem de la persona i l’obra del més il·lustre dels científics lleidatans
