DIS_SUPLEMENT
Crear des de la vulnerabilitat com a acte polític
Igual que la major part de l'obra de Màrius Torres es va desenvolupar durant els seus anys de malaltia i des d'un cos travessat per una experiència propera a la mort, m'agradaria reivindicar les narratives que emergeixen de situacions doloroses o des de la vulnerabilitat compartint en aquest espai alguns dels referents que m'acompanyen en el procés creatiu de Per amor. Soc artista visual i des del 2020 estic portant a terme un projecte de creació que parteix d’un context íntim relacionat amb les cures i que es desplega al voltant d’aquest tema. Em plantejo preguntes sobre la família, les relacions, els vincles, el sentit de comunitat, la vulnerabilitat, l’amor incondicional o els afectes, entre d’altres.
De moment, Per amor es materialitza en peces de ceràmica i en una recerca entre acadèmica i sensible que va mutant gràcies a lectures, anotacions de diari, a les pràctiques col·laboratives mitjançant tallers de ceràmica i en la relació amb els objectes domèstics. Amb tot això, lluny de la voluntat de crear discursos, l’objectiu és activar emocions des de la reflexió sobre les cures i com desitgem que es vinculin amb l’amor.Actualment, gràcies a la col·laboració amb el Centre d’Art la Panera –amb la coordinació per part de Roser Sanjuan (responsable dels programes públics de La Panera)– i el suport del programa Art for Change 2022 de la Fundació “la Caixa”, estem iniciant una fase de producció i investigació artística al Pirineu de Lleida (Pallars Sobirà i l’Alt Urgell) que em permet tornar als orígens del projecte i continuar posant el focus en la relació entre les cures i el sentit de comunitat en el context rural de muntanya. En aquest procés, comptem també amb la participació del Club Social Pallars (Sort), l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu) i amb la Saleta de la Panera (Lleida).Tornant a la literatura, en primer lloc vull mencionar dues autores joves que per a mi són referents clau per la manera de treballar des del dolor i la intimitat.
Per començar, és difícil no emocionar-se amb l’última novel·la de la poeta Sara Torres Lo que hay (2022), amb les paraules que ha escollit per enllaçar i descriure sentiments tan forts com la pèrdua i el desig, entre els quals la protagonista va basculant durant un procés de dol. Després, m’interessa especialment l’exercici que ha realitzat Luna Miguel a Poesía Masculina (2021) amb una escriptura sobre la pròpia intimitat des de la veu de l’altre masculí, és a dir, imaginant com s’encarnaria la mirada dels homes amb els quals es vincula per pensar-se a ella mateixa. Per acabar, vull concloure aquest text posant sobre la taula la necessitat de sortir de la idea farmacològica d’una existència sense conflicte, fent referència al que l’autor Byung-Chul Han descriu com a “societat pal·liativa” (La sociedad paliativa, Herder 2021).
I, finalment, defensar el trànsit pel dolor sense emmascarar-lo per treballar-lo conjuntament des del col·lectiu, i acceptar honestament que som vulnerables i ens necessitem. ?
