Canvi climàtic

Sempre havia dit que semblava com si els lleidatans descobríssim cada any, entre sorpresos i rondinaires, que el nostre estiu és de cinc mesos de durada i va gairebé de principis de maig a començaments d’octubre. Enguany, però, m’he mogut poc de l’entorn segrianenc i us confesso que mai no m’havia sentit tan aclaparat per la calor persistent i les nits tropicals enxubades, els mosquits, les vespes, aquests coloms que es multipliquen sense fre, les rates que es passegen de dia i se us queden mirant amb curiositat... Al camp, s’han assecat oliveres. A la ciutat ho han fet molts arbres i la manca de pluja ha provocat una caiguda anticipada de fulles que proporciona imatges d’una falsa tardor anticipada. En faig un gra massa? Segons els experts de la NASA, en els darrers deu mesos s’han batut tots els rècords de temperatura, en comparació als mateixos mesos dels anys anteriors, des de 1880. El 2016 serà l’any més càlid de la història. L’escalfament global ja no és una hipòtesi, sinó una evidència que ens pot dur a un fracàs col·lectiu, en poques dècades. La humanitat s’enfronta a riscos com escassetat d’aigua, expansió de zones desèrtiques i malalties tropicals, disminució de les zones cultivables, guerres i desplaçaments massius de població, entre d’altres. No estem parlant únicament de molèsties, sinó d’un col·lapse similar al dels imperis romà o maia. Disposem d’un temps limitat per transformar el nostre sistema econòmic i el nostre model productiu i de consum. Les administracions –des dels gegants com els EUA o la Xina fins als municipis més petits—es mouen amb una lentitud alarmant. A Espanya, fins i tot s’imposen multes a qui intenti col·locar panells solars a la seua teulada. Les teories econòmiques i els models que ens han dut fins aquesta situació ja no ens serveixen i si no som capaços de generar un canvi social decisiu que desbordi la inèrcia escandalosa de les administracions, abans que no ens condueixin a una catàstrofe que gairebé no gosem ni imaginar, tenim mala peça al teler.