El ‘parte’

El 30 de setembre passat va traspassar Hanoi Hanna o lady Drac, com també va ser coneguda la locutora vietnamita Trinh Thi Ngo, que es va fer famosa durant la guerra del Vietnam entre els soldats nord-americans que hi van participar. En un anglès impecable, Hanoi Hanna s’adreçava tres cops al dia als militars americans, des de l’emissora La Veu del Vietnam, i els posava música, els informava sobre les manifestacions contra la guerra, que tenien lloc als Estats Units, i els animava a desertar abans de “morir o quedar mutilat per a tota la vida sense tenir la més mínima idea del que passa.” Els vietnamites encara avui consideren que el paper de lady Drac va ser essencial a l’hora de descoratjar els combatents americans. La notícia de la seua mort m’ha fet recordar la Guerra Civil Espanyola, la primera en què la ràdio va funcionar com una eficaç arma de propaganda. La rendició del general Goded, sublevat a Barcelona, es va fer efectiva a través de la ràdio. Ara bé, el general més escoltat pels dos bàndols, durant els primers mesos de la guerra, va ser Queipo de Llano, que es va apoderar de Radio Sevilla i va posar els escamots d’execució a treballar. Les seues intervencions eren de la mena: “nuestros valientes legionarios y regulares han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombres de verdad. Y de paso también a sus mujeres”. Rafael Alberti li va dedicar un poema: “Queipo de Llano es quien habla./Quien muge, quien gargajea./Quien rebuzna a cuatro patas./¡Radio Sevilla!/Señores:/Aquí un salvador de España.” A principis del 1938, Franco va posar fi a l’activitat radiofònica del general dipsòman, perque no convenia a la imatge del règim. En canvi, el famós parte de les 10 de la nit, instaurat l’any 1937, va ser d’obligada retransmissió fins al 1977

. Molts encara potser recordareu com les persones grans anomenaven parte qualsevol tipus d’informatiu, tant radiofònic com televisat, justament per influència del lèxic bel·licista que el franquisme va perpetuar.