Gent del sud

Dijous passat, a la llibreria Caselles, vaig tenir el plaer de presentar la darrera novel·la de Ramon Solsona, titulada Allò que va passar a Cardós. El més interessant van ser algunes intervencions del públic i les confidències de l’autor. Jo vaig parlar del marc històric de la industrialització catalana, basada en l’electrificació gràcies a l’energia hidroelèctrica, més que no pas en el carbó, i del fet que hi ha hagut, abans de Ramon Solsona, diversos autors i obres que mantenen una profunda relació amb aquest procés: Sícoris, de Josep Carner Ribalta; El segle de la llum, de Pep Coll; Dr. Pearson. L’home que va portar la llum a Catalunya, de Xavier Moret... Com va dir Ferran Rella, el Pirineu ha estat una font generosa d’inspiració literària i un motor capaç d’alimentar un imaginari literari equiparable a d’altres que caracteritzen l’àmbit català. Val a dir que em vaig oblidar –ras i curt, perquè la desconeixia– de Gent del sud, la novel·la que va consagrar Concepció G. Maluquer, publicada l’any 1964 i ambientada a Salàs de Pallars (el seu poble natal) i que presenta el xoc entre la manera d’entendre la vida dels autòctons i de les famílies andaluses que es guanyaven el jornal replantant el bosc. En el pròleg de la reedició de Garsineu de l’any 2001, Francesc Candel afirmava que no només era la primera novel·la catalana sobre la immigració, sinó que era la història que a ell li hauria agradat escriure. A l’elogi de Candel es va sumar, en l’acte de la Caselles, l’elogiós recordatori de Ramon Solsona. Maluquer és, a pesar dels esforços de Maria Barbal i Xavier Macià, entre d’altres, una autora llegida i recordada molt per sota dels seus mèrits. El primer llibre que un servidor pensa començar a llegir és Gent del sud. “Quan van haver acabat la gran muralla de la Xina,/on van anar a dormir els treballadors?...”, es pregunta Bertolt Brecht, en el poema que encapçala l’edició d’Allò que va passar a Cardós. És una bona pregunta. També se la va fer Candel, que va arribar a Catalunya amb dos anys. Pocs autors han tractat la immigració dels anys 50 i 60 des d’un punt de vista tan comprensiu, obert i integrador.