Els pacients tenen nom

Registreu sense voler tota mena d’olors, sons i sorolls? Sou capaços de percebre l’estat emocional de les persones amb qui coincidiu? Us desagrada profundament la violència? Us molesta l’atrafegament, fins al punt de fugir dels concerts multitudinaris i de les aglomeracions? Us considereu creatius i us motiven els reptes? Si heu contestat que sí a la majoria de les preguntes i “necessiteu” donar un nom al que us passa, esteu de sort. La psicòloga clínica Elaine Aron us col·locaria sense dubtar-ho entre el 20% d’individus que –segons ella– són PAS (Persones Altament Sensibles), mentre que la senyora Karina Zegers, que, després d’una tempestuosa discussió amb el seu marit, va abandonar la feina de traductora i es va formar com a coach (?) és, sense cap mena de dubte, la inspiradora que necessiteu, si arribeu a la conclusió que sou una PAS i busqueu un tractament especialitzat. Com que els coneixements mèdics es multipliquen per dos cada 12 anys i la indústria farmacèutica s’ha convertit en un dels sectors d’activitat econòmica més poderós, s’està imposant –amb la complicitat d’una part dels sistemes sanitari– una mentalitat farmacocèntrica, una variant del pensament màgic que promet una supersalut comprada a base de suplements, tractaments vitalicis i d’altres opcions, generalment força cares. Aquest farmacocentrisme s’ha convertit ja, als EUA, en la quarta causa de mort. Construïm una societat medicalitzada on la menopausa, la timidesa, la calvície, la inquietud infantil o el rubor seran transformats en malalties o desviacions que cal curar amb fàrmacs i tractaments? Quan hi penso, em ve al cap el personatge del Dr. Mackee (William Hurt), a la pel·lícula El doctor, que, després d’experimentar amb incomoditat la condició de pacient del seu hospital, acaba recomanant als seus estudiants: “doctors, heu dedicat molt de temps a aprendre els noms científics de les malalties dels vostres pacients. Ara aprendreu una cosa més senzilla: que els pacients tenen nom.”