L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
Infants en xarxa
Cada vegada que algú em pregunta a quina edat és recomanable que els infants disposin d’un mòbil intel·ligent, estic temptat de contestar que a la mateixa edat establerta per votar o conduir automòbils. Si no és possible, almenys ho endarreriria fins als 16 o els 14. Un smartphone serveix per a tantes coses i requereix tanta maduresa per gestionar-ne els riscos –fins i tot els més freqüents, com ara conduir fent-lo servir o posar-se alegrement en un grup de WhatsApp de pares— que no n’hauríem de lliurar un a un menor, sense fer una profunda reflexió. Això, en teoria, perquè després llegeixes que un de cada quatre nens (als 10 anys) o un de cada dos (als 11 anys) té mòbil amb accés a internet i et preguntes com hem arribat fins aquí. Si hi afegim que un 21% dels nens catalans ingressen en xarxes socials abans dels 10 anys –l’edat mínima legal són els 14–, arribarem a la conclusió que tenim un problema o, almenys, que estem corrent un risc elevat.
Fa pocs anys, la policia i els psicòlegs recomanaven als pares que els nens o adolescents es connectessin a internet en companyia i en un lloc central de la casa. En l’actualitat, la generalització del mòbil connectat a la xarxa converteix aquesta recomanació en obsoleta i reclama una altra manera d’afrontar els riscos de la hiperconnexió. Ja he dit que sóc del parer d’endarrerir tant com es pugui la possessió del mòbil i de fer-ho amb condicions estrictament pactades. Els infants de set anys –els que abans fèiem la Comunió i rebíem el primer rellotge o l’estilogràfica– adquireixen ràpidament competències tecnològiques, però la maduresa necessària per gestionar xarxes o whatsapps no s’assoleix –ni de bon tros– tan aviat. Què podem fer, doncs? Almenys, pares i docents hauríem de ser conscients de la necessitat d’educar-los digitalment, i hauríem de ser més experts a l’hora de fer-ho. Perquè això sigui possible, la societat i les institucions s’haurien de convèncer que la disponibilitat de temps familiar de qualitat és una de les eines educatives més importants i més desateses.