Sosté Trueba...

Dijous, David Trueba va mantenir una intensa conversa amb el públic que desbordava la sala Víctor Siurana de la Universitat de Lleida. S’adreçava sobretot als estudiants de periodisme i ho va fer parlant de preocupacions que han estat abandonades pel periodisme més institucionalitzat i pels canals televisius, que consideren la veritat una limitació supèrflua i exploten les emocions del públic. De les notes preses, em quedo amb tres afirmacions que va argumentar sense acidesa, però amb molta claredat.

Primera. Sorprenentment, encara ens creiem que realities com Gran Hermano o Pesadilla en la cocina són alguna cosa més que el resultat d’un càsting i d’un guió detallat. L’espectador –com el votant—desitja, en el fons, que l’enganyin i s’aprofitin de les seues emocions.

Segona. La ficció s’està apoderant de l’espai que abans ocupava la informació. En canvi, esperem de la ficció literària o cinematogràfica (de l’autor, en definitiva) que ens expliqui allò que tots sabem que els mitjans i els canals televisius ens amaguen.

Tercera. Seguint el model americà, un pacte entre els ajuntaments de les ciutats mitjanes i grans i les superfícies comercials instal·lades als seus afores ha desertitzat el centre de les ciutats, ha escanyat el petit comerç, ha fet desaparèixer els cinemes als quals es podia anar a peu i ha instaurat un model d’exhibició on els ingressos no provenen tant de les pel·lícules com de les crispetes i les begudes ensucrades.

Queda un espai per a l’esperança, enmig d’un panorama descrit tan cruament? Sí, segons Trueba, malgrat tot, “tothom” està buscant talent (periodístic o generador d’històries i continguts) de nous valors i professionals disposats a anar més enllà.

Fins i tot a explicar que el rei va nu i que hi ha una realitat que no cap dins de l’Hormiguero, el programa que ha convidat set vegades Kiko Rivera, sense poder descobrir (encara) a què es dedica.