La corrupció rampant

Tot i que darrerament han començat a passar coses estranyes a la Fiscalia i en l’entorn d’alguns alts càrrecs policials, Espanya no és (encara) un país tan corrupte com perquè sigui possible subornar un policia de trànsit, un metge o un jutge, per exemple, però el nivell de putrescència institucional s’acosta a nivells preocupants. Segons un estudi del Baròmetre Global de la Corrupció d’Europa i Àsia Central, elaborat per Transparència Internacional, un 66% dels ciutadans opina que la corrupció és un dels tres principals problemes de l’Estat. Això suposa anar per davant de l’opinió pública de Bulgària, Croàcia, Lituània o Bòsnia i Hercegovina. En números, Andalusia, Galícia, València i Madrid lideren el rànquing de casos de corrupció –Catalunya ocupa la cinquena posició– i PP, PSOE i Coalición Canaria són els partits que en tenen més, si es considera la proporció per milió d’habitants. En la introducció de l’estudi publicat pel Baròmetre Global, el cas Gürtel –que demostra que és perfectament possible que durant més de deu anys, un grup d’administracions públiques hagin estat intercanviant impunement contractes públics i requalificacions de terrenys per suborns– és citat com un exemple de manual de corrupció sistèmica, a nivell internacional.

Malgrat les esperances del president del govern, aquesta situació no escamparà ni canviarà substancialment. Si no es modifica el sistema de contractació pública, si no es penalitzen les empreses que paguen suborns (excloent-les, durant uns anys, de les adjudicacions), i si no es produeix un relleu massiu (generacional i social) en el perfil preponderant en la classe política, el següent pas podria ser l’extensió de les pràctiques corruptes al funcionariat o a la policia, com encara passa a Hongria i Romania. Si això s’esdevingués, la condició europea de l’Estat espanyol passaria a ser, almenys en aquest camp, purament simbòlica i testimonial, i demostraria una capacitat titànica per dirigir-lo cap a un col·lapse històric.