El Leviatan

El nostre Leviatan, la monarquia restaurada pel general Franco, no està disposat a la negociació ni estarà disposat –mentre no s’hi vegi obligat per les circumstàncies– a reconèixer cap mena d’expressió plebiscitària del poble català. A curt termini, aquesta obstinació pot conduir-nos a una situació en què els catalans haguem de decidir fins on arriba la nostra capacitat de desobediència civil i quins són els inconvenients que estem disposats a afrontar com a societat civil mobilitzada, però també com a persones individuals.

“Un dia et trobaràs amb una gran oportunitat davant teu i aquesta et cridarà a prendre posició ferma davant un gran principi, una gran qüestió, una gran causa.” Aquesta frase (arxicitada) de Martin Luther King és part d’un discurs en què el pastor afirmava que en una tessitura d’aquesta mena podem decidir no fer res i viure tranquil·lament fins als 90 anys, però advertia que estarem espiritualment morts, des del moment en què prenguem la decisió de no aixecar-nos per defensar el nostre dret, la veritat i la justícia. Luther King va ser un personatge que s’inscriu dins d’una tradició iniciada per l’obra i per la vida de Henry David Thoreau, que va influir sobre Tolstoi i sobre Gandhi, i que coneixem com a desobediència civil. L’oposició de Thoreau a l’esclavisme i a la guerra contra Mèxic el va dur a la presó, i el testimoni del seu valor i la seua integritat, plasmat en la seua obra, amb un fort accent individual, però molt solidària amb els drets dels ciutadans, continua plenament vigent.

Salvant totes les distàncies que calguin, és ara –de forma imminent– que se’ns plantejarà als catalans el dilema entre sotmetre’ns políticament i espiritualment al nostre Leviatan o fer de la nostra consciència moral una palanca més forta que les institucions que no ens volen escoltar i que les lleis que garanteixen la nostra submissió incondicional. No serem ni el primer ni el darrer poble a afrontar una prova com aquesta.