Loteria de Nadal

De cua d’ull, Europa ha mirat alarmada cap a Catalunya, durant les darreres setmanes. L’1 d’octubre, per la duresa de la intervenció policial. El 3 d’octubre, quan tot el país va quedar paralitzat. I quan dic Europa, no em refereixo a l’honoris causa J.C. Juncker que, al capdavall, es deu al col·lectiu de governs estatals, sinó a l’advertiment al govern espanyol perquè no usés la força, fet en dues ocasions per Donald Tusk; al silenci d’algunes cancelleries, entre les quals l’alemanya; al nerviosisme dels mercats; a l’anunci de Mario Draghi sobre la retallada d’estímuls monetaris... En part és gràcies a tot això que Rajoy “només” va dissoldre el Parlament i el govern, però es va veure obligat a convocar eleccions en 50 dies. És a dir, sense temps per potinejar el cens, il·legalitzar partits, intervenir la televisió i la ràdio públiques o depurar els mossos. En conseqüència, com va escriure Pedro J. Ramírez el 27 d’octubre: “muchos españoles van a sentirse defraudados con Rajoy. Es verdad que si los constitucionalistas ganan esas elecciones el problema catalán podría atemperarse con el tiempo, pero también que un triunfo de los separatistas legitimaría su causa”.

Mentrestant, tant a Espanya com a Europa creix la convicció que el PP no tan sols ha tolerat la corrupció dels seus càrrecs, sinó que l’ha utilitzat per finançar-se il·legalment. Divendres passat, la ràdio pública alemanya emetia un reportatge duríssim i acusava el president del govern espanyol d’utilitzar Catalunya com a boc expiatori i com a cortina de fum dels seus problemes amb la justícia. En aquest context, les eleccions a Catalunya es presenten absolutament polaritzades entre defensors i detractors del 155 o –fins i tot— entre el manteniment de l’statu quo (amb el farciment inevitable dels casos Gürtel, Púnica, Bárcenas, Lezo...) o el(s) canvi(s). En el mateix article citat anteriorment, Pedro J. ho plantejava molt gràficament: “Rajoy se juega Cataluña en la Lotería de Navidad”.