Un afer intern

Felip Vi ha encapçalat la delegació espanyola que va participar en el World Economic Forum, a l’estació d’esquí de Davos, on va coincidir amb un íntim amic seu, Javier López Madrid, el compi yogui de la reina Letizia, imputat en els escàndols Caja Madrid, Púnica i Lezo.

Que es barregin els monarques absoluts dels països àrabs amb els caps de govern o presidents electes no sorprèn ningú –al capdavall, constitueixen un vestigi medieval que han de tolerar– però resultaria escandalós (per exemple) que una reina constitucional com Elisabet II d’Anglaterra substituís la senyora Theresa May. El rei va aprofitar per alliçonar els assistents a Davos sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya –el mateix que tantes vegades ha estat qualificat d’afer intern– i a fer alguna relliscada pels carrers gelats de Davos. Aquesta xafarderia l’ha explicat l’economista Sala-i-Martín, que justament s’hi passejava amb una estelada i donant explicacions sobre l’afer intern més internacional de la història d’Espanya.

En termes més dramàtics, el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo ha qualificat de “vergüenza nacional” la substitució del president electe (Mariano Rajoy) per un monarca hereditari, i ho ha fet apel·lant a la Constitució espanyola: “No se puede tolerar que se anteponga el principio monárquico al principio de legitimación democrática. El principio monárquico no es un principio de legitimidad en el Estado democrático de derecho.” Si a Madrid, en el Congrés, existís una oposició política significativa, Mariano Rajoy hauria de donar força explicacions per aquesta insòlita delegació, però com que tant el rei com el president del govern tenen la sort –algun dia sabrem a quin preu– de comptar amb un partit socialista i amb uns Ciutadans d’una docilitat llegendària, no els caldrà pas ni tan sols inventar-se una desencusa.