Deixar de pensar

Podem retenir uns instants la respiració però no podem deixar de pensar fins que no som morts. No resignar-se a una situació –a estar tancat en una masmorra, per exemple– obre un espai per a les conviccions, pel qual es poden escolar els miracles. “És completament cert que, i així ho prova la Història, en aquest món no s’aconsegueix mai allò possible si no s’intenta un cop i un altre cop allò impossible.” La frase és del sociòleg i politòleg Max Weber i la va pronunciar en una conferència dictada l’any 1919, a Munic.

Els resultats d’una acció no depenen només de nosaltres, encara que fem tot el que puguem. “La Moncloa triomfa: això s’ha acabat”. El PP va córrer a apoderar-se de les paraules de Puigdemont. El portaveu al Congrés Rafael Hernando va afirmar: “És evident que Puigdemont és un zombi”, i la diputada catalana Andrea Levy –remuntant la postració en què va caure la nit electoral– va sentenciar: “Puigdemont està acabat”. Mariano Rajoy no va dir res. Mariano Rajoy, autor del cèlebre “Luis, sé fuerte”, sap perfectament que –com ell mateix va afirmar, en una ocasió– “a veces la mejor decisión es no tomar ninguna decisión, que también es tomar una decisión”. Només se m’acut una frase més brillant, encara, i per trobar-la cal recordar-se’n del futbolista xilè Héctor Puebla, el marcador de Maradona, a qui un periodista va preguntar: “Y usted, ¿cómo lo hace para correr tanto?, ¿cuántos pulmones tiene?”, i ell li va contestar: “Bueno… Uno, como toda la gente, ¿no?” Hi ha una necessitat tan gran de donar per acabat el Procés –justament ara que arriba a les Nacions Unides– que no ens han d’estranyar aquestes afirmacions. Llàstima que el Procés no respongui a un rampell, sinó a una expressió popular, i que una democràcia que no tolera la dissidència no violenta no és una democràcia, com ha afirmat el QC (advocat de la Reina) Ben Emmerson, defensor dels polítics catalans empresonats, davant de la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.