Fora del paradís

PP i Cs s’hi van oposar; PSOE i els dos sindicats majoritaris –per allò de repicar i anar a la processó— la van miniaturitzar en torns de dues hores, i, tanmateix, la vaga ha estat un èxit sense precedents, sobretot perquè no anava només de la crítica tradicional a la bretxa salarial en l’economia regulada.

Era més aviat una esmena a la totalitat, crítica amb la desinversió pública, la corrupció política i la insensibilitat d’una part de l’administració de justícia. La vaga posava el dit a la llaga de la feminització del treball informal, de l’alarmant recuperació del masclisme en l’entorn educatiu, del desigual repartiment del treball domèstic i de les cures, i també de l’escandalosa magnitud de la violència masclista, des de l’assassinat fins a l’assetjament basat en la jerarquia.

A la seua manera, la meua filla de set anys em va explicar que el Dia de la Dona Treballadora té relació amb un incendi en una fàbrica tèxtil, a Nova York, on van morir 140 treballadors i treballadores. La majoria, dones immigrants. Els ho ha explicat la seua mestra i em sento orgullós de comprovar que hi ha un sistema escolar on encara s’expliquen les coses i es faciliten eines perquè les criatures reflexionin. Per motius inversos, Inés Arrimadas també tenia raó, en oposar-se a la vaga perquè “algunas de sus protestas van contra el capitalismo”. Des dels 80, l’evolució d’aquesta variant del capitalisme que agrada a la Sra. Arrimadas ha propiciat que els patrimonis a escala mundial hagin augmentat més de pressa que la renda i que els patrimonis més alts hagin augmentat molt més de pressa que la mitjana dels patrimonis.

La revolució conservadora i la desregulació han permès que els capitals privats recuperin una prosperitat inèdita des del 1913, i és bo saber qui s’alinea amb una minoria opulenta i insensible i qui opta per un model diferent.

Ho explica el filòsof Josep Maria Esquirol, en el seu llibre La penúltima bondat: “No ens han expulsat de cap paradís. Sempre n’hem estat fora [...] La revolució depèn de mig pam. Però és mig pam en intensitat. Mig pam en profunditat i tot seria diferent.”