Humans, no àngels

L’actual legislatura del Parlament de Catalunya ha començat de manera excepcional. De la banda de Madrid, s’han posat tots els obstacles possibles i de la banda catalana –encara que no es reconegui explícitament– hi ha hagut un cert excés de simbologia i de gesticulació. Si es vol fer política –i aconseguir el retorn dels presos i dels exiliats, per exemple–, cal exercir el govern i imposar-se en totes les convocatòries electorals que s’arribin a convocar. Quan es vol guanyar, no es pot deixar passar cap oportunitat de millorar la posició pròpia i s’ha de reconèixer que prendre decisions és –per a nosaltres, que no som àngels, sinó humans– tan arriscat com imprescindible.

El govern espanyol, per la seua banda, arrossegava tres anys de paràlisi –l’únic que l’animava una mica era la qüestió catalana i l’aprovació dels pressupostos–, fins que, poques hores després de l’aprovació d’aquests, la sentència del cas Gürtel va disparar el procés que ha dut la legislatura al col·lapse. I no només la legislatura, sinó també les aspiracions de Ciudadanos, que necessitava uns quants mesos més de crisi catalana i de govern del PP per assaltar el poder, i, en canvi, s’ha hagut de retratar donant suport a la continuïtat de Mariano Rajoy. En la moció de censura, també es debatia si un partit descrit per la justícia com una organització corrupta havia de ser o no expulsat del govern i la resposta dels diputats catalans a Madrid ha estat que se l’havia de fer fora. Aquesta decisió ha provocat una reacció irritada però minoritària, sobretot a les xarxes socials, per part dels que pensen que els congressistes catalans no haurien de prendre partit.

La meua impressió és que, en certa mesura, aquesta indignació no és ni tan sols política, sinó que té més aviat a veure amb el fet que la identitat de Facebook o de Twitter pot arribar a substituir l’anàlisi de classe, l’anàlisi política i fins i tot l’anàlisi racional per un entotsolament exacerbat de la nostra individualitat i per una limitada bateria de gestos de celebració o de condemna.