Cèsar a Cappont

Fa molts anys, quan estudiava als Maristes de la plaça Catalunya, els alumnes de Lletres traduíem del llatí Juli Cèsar (De bello gallico i De bello civili), amb un interès que avui resultaria difícil de comprendre, perquè era una tasca no gaire amena ni pedagògicament estructurada. El llatí clàssic (amb les seues desinències complexes i embolics sintàctics) no prometia cap mena d’utilitat –les universitats encara no “venien” diplomes adaptats al mercat—i –en canvi—és probablement el que més intensament recordo, dels meus anys d’estudiant adolescent. El cas és que directament de les paraules del general que havia instituït un triumvirat amb Pompeu Magne i Marc Licini Cras, ens vam assabentar que un cop iniciada la guerra civil entre els antics aliats, Cèsar havia enviat a Lleida –la històrica Ilerda— el gruix de les seus tropes, per enfrontar-se als generals pompeians Afrani i Petreu. Cèsar va arribar una mica més tard que el seu comandant Gai Fabi i es va instal·lar al nord de la ciutat. En la batalla, hi va haver de tot: una enorme riuada del Segre que va convertir el camp en un immens fangar, escaramusses, moments difícils per als cesarians… fins que les tropes pompeianes, que havien patit un degoteig constant de desercions, van haver de capitular.

Encara que Cèsar va donar a conèixer mundialment el nom d’Ilerda, el romà no va gaudir de cap recordatori del pas per la nostra ciutat, fins l’any 1999, gràcies a Josep Vallverdú i Isabel Arqué, que van finançar la col·locació d’una estàtua al campus de Cappont. Estic convençut que la ciutat de Lleida hauria d’aprofitar –en termes turístics, de memòria històrica i d’autoestima— aquesta primerenca aparició estel·lar en el teatre de la història. Són moltes les ciutats i els països que segurament no es deixarien escapar una oportunitat d’aquesta mena, per revaloritzar un escenari que depassa els límits de la ciutat i s’estén pel Segrià i per les comarques veïnes i que està indissolublement lligat a un dels moments decisius de la civilització llatina.