Horitzó republicà

He fet –a mitges– unes vacances digitals, penjant només algunes fotos a Instagram. Em convenien. La filòsofa Marina Garcés diu que no sempre es pot estar present ni disponible, que cal confiar en els altres. Això val per a la família, per a l’empresa i per a la política. Voler estar sempre en tot és una feblesa. M’acabo de llegir el seu darrer llibre (Ciutat Princesa), on recull les seues experiències com a activista en les lluites de la Barcelona postolímpica, i la seua trajectòria militant, combinades amb reflexions familiars, personals i filosòfiques, i arriba a la conclusió que no hi ha receptes, sinó reptes compartits. La seua actitud m’ha recordat un vers d’Antonio Machado –“¿Tú verdad? no, la verdad;/y ven conmigo a buscarla./La tuya guárdatela.”–, que ens adverteix dels riscos de presentar el consens no tant com una possibilitat oberta o un procés obert a construir conjuntament, sinó com un elixir que hem d’estar disposats a ingerir, perquè algú o alguns saben què és el millor per a tots nosaltres. Ens hem de continuar movent per raons tàctiques, sense obrir una reflexió estratègica més eficaç, que ens ajudi a connectar amb aquells conciutadans que han manifestat discrepància o indiferència, pel que fa al projecte republicà? La legitimitat d’aquest projecte es basa en el suport social i electoral creixent, i en el reconeixement internacional. La propera oportunitat de confirmar-la serà en l’àmbit municipal, i aconseguir-ho passarà, en molts llocs, per constituir majories de govern de perfil republicà, a partir dels resultats electorals. Jordi Graupera –en un article de novembre de l’any passat– ho argumentava així: “La llista unitària és una mala idea perquè no tothom està d’acord en què cal fer. [..] Ningú no pot veure tot el camp de joc alhora, i ningú no pot considerar totes les opcions, perquè cadascú de nosaltres en sap més d’una cosa que d’una altra, i tenim biaixos ideològics i fruit de l’experiència personal. La democràcia és això: no pas tenir raó, sinó corregir-se les insuficiències els uns als altres, i aleshores sí, arribar a acords a partir de renúncies.”