Eleccions sense política

Comença la campanya electoral, per a l’esquerra. Per a la dreta espanyola –“la orquesta de las tres derechas”, en feliç expressió de Pablo Iglesias– la campanya va començar el 10 de febrer, a la plaça de Colón, de Madrid, amb el lema “Por una España unida, ¡elecciones ya!”, perquè “Colgad a los catalanes” els va fer vergonya. Sorprenentment, Pedro Sánchez ha acabat cedint a la pressió de la dreta i d’una part del seu propi partit, la que va sortir a linxar-lo perquè es plantejava dialogar amb els mateixos partits catalans que el van fer president del govern. Encara que continués atemptant, amb ETA es podia parlar i tots hi van parlar –Aznar, González i Zapatero–, però amb els independentistes catalans no es pot ni parlar, des del punt de vista dels partits espanyols, ja siguin de dretes o d’esquerres.

Paradoxalment, l’eix de la campanya electoral (com a les eleccions andaluses) serà Catalunya i l’única diferència entre la proposta del PSOE i la de la triple dreta raurà en el fet que la segona promet una clausura definitiva de l’autonomia i l’empresonament dels independentistes que calguin. En la pràctica, el PSOE ha començat la campanya donant la raó a la dreta i renunciant a parlar de tot i amb tothom, per trobar una sortida al conflicte. Ras i curt, el PSOE ha renunciat a fer política i acabarà pagant cara aquesta renúncia.

Desmobilitzada l’esquerra, l’únic problema que té ara la dreta espanyola només és aquesta majoria de ciutadans de Catalunya que han desconnectat políticament i emocionalment amb Espanya. Es veuen amb cor d’empresonar-los a tots? De llançar-los al mar?