L'Evangeli de Lledoners

En els darrers mesos de la vida de Jordi Carbonell –després de llegir-me les seues memòries–vaig tenir ocasió de demanar-li com havia anat el seu viatge de l’absència de fe a la fe i me’n va parlar molt generosament i obertament. Si existeix una divinitat, alguna mena d’ésser superior que ens ha pensat a cadascun de nosaltres, si més no en el moment de venir al món, aleshores resulta difícil imaginar que quan morim desapareixem definitivament de la memòria de Déu. Aquesta és la visió més consoladora de la vida futura a la qual jo he pogut arribar, de moment.

M’imagino que molts lectors –creients o no, practicants d’alguna religió o no

–

deuen llegir o consultar la Bíblia. És un dels llibres més importants que s’han escrit mai i, per múltiples raons, difícilment una persona instruïda pot desconèixer-lo. De la mateixa manera que hauríem de fer alguna lectura de l’Alcorà, per poder conèixer directament les creences d’altres... Em ve tot això al cap perquè m’ha arribat a les mans un llibret que inclou un recull d’articles sobre temes bíblics, escrits entre Oriol Junqueras (a la presó de Lledoners) i Hilari Ragué, historiador i monjo de Montserrat. Les conviccions religioses de l’Oriol són ben conegudes, però m’ha impressionat el rigor de l’anàlisi filològica i històrica dels autors, que inclouen referències a Luter, a la càbala i als cultes pagans.

La veu de l’Oriol hi és, també, fàcil de reconèixer. Les seues preferències es decanten clarament pels Salms, que el mateix Jesús cita més de 200 vegades, en el Nou Testament. Rellegint Lluc, esmenta la tirada de Jesucrist a acollir els impurs i els publicans, i acaba dient: «Per tot plegat, és tan necessari recordar que la “impuresa” és més divertida, enriquidora, útil i eficaç. Gaudim-la i construïm-la.»