St. Nicolau i els Krampus

Aquest 5 de desembre a Brixen (Sudtirol) he gaudit de la desfilada de St. Nicolau i els Krampus, els seus intimidadors acompanyants. La blanca figura de St. Nicolau que va repartint cacauets, contrasta amb les negres figures dels Krampus que l’acompanyen. Els Krampus són figures demoníaques que van cobertes de pells, pintades totalment de negre i amb banyes. Mentre St. Nicolau reparteix cacauets als nens i nenes que s’han portat bé, els Krampus peguen amb els seus fuets fets de branques als entremaliats. I si alguna persona, petita o gran, es creua amb un d’ells, li pinten la cara de negre. Els nens i nenes tenen pànic als Krampus i no és d’estranyar després de veure amb les ganes que peguen als que agafen. Aquesta posada en escena i la reacció de la gent m’ha recordat molt la situació política de casa nostra. Ara tothom es deixa impressionar per la blanca figura de l’operació diàleg del PP. Un diàleg, per cert, negat durant cinc anys i que ara, com St. Nicolau, només ofereix algun cacauet per entretenir la gent. Però com passa a la desfilada, els que fan la feina, obren pas i marquen el ritme són els Krampus. Són ells els que fan la feina bruta i aconsegueixen per contrast que la figura de St. Nicolau repartint quatre cacauets, sembli idíl·lica. Igual d’idíl·lica sembla l’operació diàleg del PP, després de cinc anys negant aquest diàleg. Ara el PP i força mitjans de comunicació volen que ens deixem il·luminar per aquesta figura redemptora de l’operació diàleg i que intentem oblidar la feina que fan els Krampus de torn des de fa temps. Només cal recordar els polítics catalans que han d’anar passant pel jutjat a rebre les fuetades dels Krampus de la justícia per haver deixat que el poble exercís el dret a votar. Crec que a Catalunya fa massa temps que esperem els cacauets de l’operació diàleg mentre rebem, dia sí i dia també, tots els cops dels Krampus sota les ordres del govern del PP. Ara ja només depèn de nosaltres voler anar rebent més fuetades, mentre esperem si ens arriba algun cacauet. La tradició és la que és, però el futur el podem dissenyar i decidir entre nosaltres. Cal no oblidar-ho.